19/07/2015

El gestor impertorbable obté l’aval del soci

6 min
Josep Maria Bartomeu, amb el seu equip, celebrant la victòria just després del discurs oficial, amb els resultats proclamats.

BarcelonaAquest cop sí, avalat per les urnes, Josep Maria Bartomeu presidirà el Barça fins al 2021, sis anys per donar continuïtat a l’equip del triplet, amb el repte de reconstruir el Barça de l’endemà de Leo Messi (el 2021 tindrà 34 anys) i fer realitat el seu gran projecte, construir un nou Camp Nou per donar una nova dimensió a la institució.

Dues hores abans de saber que més del 54% dels socis li havien donat suport, Bartomeu va constatar que era el vencedor de la nit. Amb el sondeig de TV3 i Catalunya Ràdio podia deixar anar per fi les emocions retingudes durant l’últim mes. La primera abraçada va ser de Jordi Mestre, que va estrènyer amb força el president després de veure els resultats, però la primera figura que va buscar Bartomeu després de l’explosió d’alegria va ser la de Jaume Masferrer, l’ideòleg de la campanya.

Després d’una dutxa ràpida a casa i de rebre les felicitacions en persona de Toni Freixa i Agustí Benedito, Bartomeu i el seu equip van llançar el primer missatge del seu mandat. “No només a la gespa som el millor equip del món”, va dir el nou president tot just començar. “Seguirem creixent i seguirem guanyant si sabem dotar Luis Enrique dels millors jugadors, si convertim el nou Espai Barça en un referent, si fem costat al país en un moment tan il·lusionant. Units som i serem més forts”, va dir envoltat de l’equip.

Sensació de victòria clara

L’equip de Bartomeu es va sentir guanyador en tot moment, i a mesura que avançava la jornada es va començar a alliberar de la rigidesa i el pessigolleig neguitós inicial, i tant els gestos com els xiuxiuejos a cau d’orella mostraven la seguretat en el triomf. “Falta per veure de quant guanyem”, deien confiats després de dinar. En cap moment van patir per la derrota. Ja a primera hora del matí, quan van veure que la participació era alta -un fet que consideraven bàsic per als seus interesos- van respirar alleujats. Una sensació que també s’estenia entre els executius del club; els somriures, mig dissimulats, van aparèixer quan s’estava a punt de tancar les votacions: les primeres enquestes que es filtraven auguraven que no hi hauria canvis al Camp Nou.

Les mostres de suport que rebia Bartomeu ahir no eren com les de Laporta, un bany de masses envoltat de tots els exjugadors, sinó un degoteig incessant de gent que li mostrava el seu afecte, especialment els més veterans, com l’Antoni Llull, de 85 anys, que tot i la calor asfixiant va anar a votar i va esperar una llarga estona per saludar el futur president. Bartomeu va anar encaixant la mà, un a un, a tots els membres de les meses electorals, acompanyat de tots els seus directius, una imatge que explica el que ha sigut aquesta cursa electoral. Si Laporta era imatge i simbolisme, noms de renom, Bartomeu lluïa equip. Fins i tot en aquest tour maratonià per dins de les carpes de votacions es va estar una llarga estona conversant amb la parella d’Agustí Benedito, la Lluïsa, interventora de la candidatura i que va anar saludant un per un, estoicament, els companys de junta de l’oponent.

Un projecte comú

Bartomeu repetirà com a president, aquest cop avalat per les urnes, i qui més ho notarà a partir d’ara seran el Jan i el Víctor, els seus dos fills, de 17 i 14 anys. Tot i això, la Marta, l’esposa, matisa: pràcticament des que van néixer, sobretot el petit, han conviscut amb el seu pare alternant la feina amb el Barça. Per tant, és una convivència que forma part de la rutina familiar. No saben viure sense el Barça. “Si no ho sabés compaginar, s’acabaria...”, deixa anar ella, sincera.

El fill gran de Bartomeu ha sigut un element clau en aquesta campanya, cada dia present a la seu electoral, portant la veu cantant entre la quarantena de voluntaris que donaven vida al quarter general del seu pare. Ell era qui ordenava i suggeria el que havien de dir tots els famosos que passaven per allà, en els vídeos que ell mateix gravava. Aquest cop la voluntat del seu pare no el va agafar de nou. El gener del 2015, després de la derrota d’Anoeta i les declaracions d’Andoni Zubizarreta, quan es va decidir precipitadament que les eleccions s’avançaven un any, el Jan va veure com els directius desfilaven per casa. Van ser unes hores frenètiques, de reunions i discussions, que van acabar amb el pare comunicant a la família que hi hauria eleccions abans d’hora.

Ben diferent va ser un any abans, el 23 de gener del 2014, quan un amic de classe de l’Escola Aula li va anunciar al Jan una notícia que el va agafar desprevingut: “El teu pare és president!” La Marta, per això, ja ho intuïa, i no li va estranyar gens el que va passar durant aquells dos dies, amb la fugida precipitada de Rosell i el pas endavant del seu marit.

Sis anys més

Els dos germans, amb el mateix somriure i expressió que el pare, porten força bé l’exposició mediàtica, i fins i tot les caricaturitzacions del Crackòvia o les bromes sobre Nobita que persegueixen Bartomeu des del dia que es va guanyar la Lliga. A l’escola els companys no han fet sang sobre les imitacions, malgrat que els nens no saben què passarà a partir del setembre al Benjamin Franklin, l’escola americana on estudiaran a partir d’ara. Això sí, un cop sabuda la victòria electoral, els dos germans són conscients que les curses per la Carretera de les Aigües en el cas del gran i els entrenaments al Polo per millorar el tir o la conducció, en el del Víctor, seran molt més difícils. En el cas del menut, acostuma a anar els dissabtes amb el pare a millorar aspectes sobre la posició de base que tots dos coneixen tan bé. Bartomeu va jugar de jove en aquesta posició, i ara intenta ensenyar alguna cosa al Víctor. “No és gaire pesat”, admet el nen. Almenys en el tema del bàsquet. Amb el que sí que és insistent i té una fixació especial és amb la roba -que portin samarreta imperi sempre a l’hivern- i amb el menjar. “Que no es refredi, menja-t’ho ara”, repeteix amb sorna el fill gran imitant el pare. És la frase que els diu quan la carn surt del foc. Ja pot haver-hi l’amanida o la pasta encara per començar, que la carn a can Bartomeu s’ha de menjar calenta.

Una altra de les fixacions de Bartomeu és poder-se escapar amb la Marta i els fills a Formentera just acabat el curs, el primer dia de vacances al juny. Allà analitzen les notes i alliberen les tensions després d’un any -l’acadèmic per als petits i el professional per als adults- carregat i feixuc. Aquest any, però, només s’hi va estar un dia i mig, com recorda amb la cara seriosa la Marta. “He après a improvisar. Abans tenia les vacances organitzades al gener. Ara no sé què farem demà”, es resigna, admetent el canvi d’hàbits que comporta la presidència. L’illa paradisíaca (abans el destí era Menorca) i Folgueroles, a la Cerdanya, són els dos santuaris per eludir les pressions del Barça i de la gestió de la seva empresa, Adelte. A la Cerdanya, un dels rostres més coneguts amb qui comparteix vacances és el de Javier Sánchez Vicario. Les dues famílies estiuegen juntes, i el petit de la nissaga de tenistes és un dels inseparables del president del Barça quan el futbol s’aparca.

Bartomeu, l’home impertorbable, serè i afable sempre en el tracte, amb cara de no haver trencat mai un plat però que va conduir camions gegants pel nord de l’Àfrica quan tenia 17 anys, que s’entesta a menjar-se síl·labes quan agafa un micròfon, seguirà gestionant el Barça durant els pròxims sis anys, amb un objectiu entre cella i cella més enllà de continuar guanyant títols: fer realitat l’Espai Barça.

La seva dona, la Marta, admet que, malgrat que té la sensació de manar ella a casa, en veritat, és el que Bartomeu li fa creure. “Com qui no vol, et fa fer el que vol”, sentencia. Al soci del Barça li va passar ahir com a ella. A més de 25.000 socis els va convèncer el somriure bonhomiós del nou president del Barça.

Quatre cares noves i alguna incorporació pendent per tancar

Al seu nou equip Bartomeu hi incorpora quatre cares noves: Maria Teixidor, Quique Tombas, Oriol Tomàs (absent per un viatge) i Emili Rousaud. A les quatre novetats s’hi sumen onze directius que ja van estar a l’anterior junta: Jordi Cardoner, Manel Arroyo, Susana Monje, Carles Vilarrubí, Jordi Mestre, Dídac Lee, Sílvio Elías, Jordi Moix, Jordi Monés, Javier Bordas i Pau Vilanova. Cardoner, la cara visible de l’àrea social, serà la mà dreta de Bartomeu, ja que manté una amistat profunda amb el president des de la infància. En canvi, a diferència del 2010, Monje variarà funcions i passarà de tresorera a vicepresidenta econòmica, agafant el relleu de Javier Faus. Tombas, que també prové del sector dels fons d’inversió, serà al costat de Monje per encarregar-se de les finances.

En principi, si no hi ha cap canvi, a la junta guanyadora s’hi sumaran ben aviat dos directius més, que durant aquestes últimes setmanes han estat formant part de la junta gestora, Joan Bladé, l’home del bàsquet, i Josep Ramon Vidal-Abarca, responsable de seguretat.

stats