Publicitat
Publicitat

La intel·ligent debilitat de Luis Enrique

Luis Enrique és un home sorrut, de caràcter, a qui li agrada traçar el camí i exercir el lideratge. Així va governar el vestidor fins al gener, quan va topar amb Leo Messi i va saber sobreviure i mantenir l’equilibri del grup fent un pas enrere. Una mostra de debilitat, diran alguns; rectificar és de savis, respondran els altres. Dues visions que fan palesa l’habitual dicotomia del barcelonisme, que aquesta setmana, amb el retorn de Pep Guardiola, arribarà a la màxima expressió.

Des de les males cares de Luis Suárez i Neymar a l’hora de marxar substituïts, l’asturià ha oblidat encara més el gest dur, ha suavitzat les faccions i ha tirat de diplomàcia. Les jerarquies són clares, i per sota de Messi treuen el cap tant el brasiler com l’uruguaià. Els tres de dalt són intocables, és l’hora de jugar-se la temporada i l’entrenador sap que l’èxit passa perquè els tres cracs somriguin. El tècnic ha sabut rectificar i reconduir un dels aspectes més complicats de la gestió del vestidor. A Còrdova, com va passar contra el Getafe, va mantenir Messi, Neymar i Suárez tot i donar minuts a Pedro, malgrat que el partit començava a semblar una costellada per l’enorme superioritat dels blaugranes, que es va reflectir en el marcador final del Nuevo Arcángel. El Barça va canviar el seu dibuix, mutant cap a un 4-2-3-1, per encabir el canari al costat dels tres intocables.

En terres andaluses, l’asturià va enviar dos missatges. Un era el del canvi de Pedro, però abans, a l’inici del partit, ja havia deixat les coses clares a tothom amb la seva alineació. Tot i jugar contra el cuer, tot i la immediatesa del partit contra el Bayern, va sortir amb l’equip de gala. Decisió valenta, una demostració que no hi ha lloc per al relaxament.

Luis Enrique ha millorat el Barça en molts aspectes. Físicament els jugadors arriben forts al tram final, l’equip ha salvat molts punts gràcies a l’estratègia, mentalment el grup se sent segur de si mateix. Són moltes les virtuts d’un tècnic que arrossegava dues grans llacunes, centre del debat i que el van fer perillar en el càrrec. Primer, la idea de joc. El seu Barça estava concebut per tombar els rivals com una bandada de búfals, sense control, a batzegades. En els últims dos mesos, però, l’equip s’ha ordenat a través de la pilota. L’altre gran problema era la falta de mà esquerra. Com va demostrar ahir a Còrdova, Luis Enrique ha fet un pas enrere. Ser el líder no és només demostrar que manes, sinó aconseguir el millor rendiment dels teus.

PUBLICITAT
PUBLICITAT