Publicitat
Publicitat

La necessitat de tornar a trobar un Busquets

El relleu generacional, l’assignatura pendent d’un planter en el punt de mira

Un dels temes de debat que ha aparegut amb força durant aquesta setmana, en l’embrionària cursa electoral a Can Barça, és la situació que viu el planter. Toni Freixa, Agustí Benedito i Jordi Farré, a l’espera que irrompin Joan Laporta, Jordi Majó i Josep Maria Bartomeu, han parlat de la necessitat de rellançar La Masia i que la Ciutat Esportiva torni a nodrir el primer equip.

L’últim jugador del planter que s’ha consolidat com a titular indiscutible al Barça és Sergio Busquets, que va fer el salt al primer equip l’any 2008, amb Pep Guardiola a la banqueta. Des de llavors han anat apareixent futbolistes de primer nivell que o bé no han assolit un rol de fix en l’onze, el cas de Marc Bartra, o bé han buscat una oportunitat a fora, el cas de Thiago Alcántara. Compassar el relleu generacional, com en el cas del migcampista del Bayern, és una qüestió complexa que, de vegades, presenta dos ritmes diferents que no se saben sincronitzar, i en què és molt important l’aposta de l’entrenador.

Ser titular al Barça és cada vegada més car: l’equip s’ha edificat al voltant de tres cracs mundials (Neymar, Luis Suárez i Messi) i s’ha consolidat amb jugadors experimentats. Dels Valdés, Puyol, Piqué, Busquets, Xavi, Iniesta, Messi i Pedro, vuit jugadors habituals en l’onze fa uns anys, s’ha passat a un equip titular amb presència de cinc futbolistes de la casa: Piqué, Alba, Busquets, Iniesta i Messi. ¿L’aposta pels jugadors de fora és conseqüència de la falta de qualitat de les noves generacions de La Masia? ¿O és un fre a la progressió dels del planter per un canvi volgut de model?

Qüestió de fornada

El planter del Barça ha viscut una forta sacsejada durant l’últim any; primer amb l’adéu d’Albert Puig i Guillermo Amor -responsables del planter enfrontats a l’antiga direcció esportiva- i, posteriorment, amb la destitució del director esportiu, Andoni Zubizarreta, i el seu equip de confiança. Jordi Roura va agafar el relleu a la Ciutat Esportiva, separant la direcció del planter de les qüestions referents al primer equip. Malgrat aquests canvis profunds, que s’han produït durant l’últim any, als despatxos de Sant Joan Despí mantenen que La Masia té una salut de ferro, i que la gestió de l’anterior director esportiu ha sigut positiva per preservar el model. “Els 20 millors jugadors que teníem no van poder jugar”, explica una veu autoritzada per defensar els resultats d’aquest any del futbol formatiu, que no ha aconseguit tots els èxits que s’havien fixat a principi d’any a causa de la sanció de la FIFA que va impedir alinear alguns dels joves estrangers.

Al Barça defensen que La Masia segueix produint bons futbolistes, amb projecció al primer equip, tot i que admeten que no en totes les fornades hi apareix un jugador que s’hi pugui acabar consolidant. L’exemple, el Barça B del curs que ve. El filial, que no podrà inscriure jugadors per la sanció de la FIFA fins al gener del 2016, haurà de completar la plantilla amb jugadors juvenils, i al club admeten que, ara mateix, ni el Juvenil A ni el Juvenil B ofereixen cap figura amb una progressió clara per arribar al primer equip. Hi ha un salt generacional de dos anys, un forat. Al cadet, segons afirmen les mateixes fonts, tornen a aparèixer noms en els quals es té molta confiança a mitjà o llarg termini.

El debat sobre el planter torna a estar més vigent que mai per la necessitat de tornar a trobar un Busquets que faci viable un projecte esportiu cada vegada més car. L’any passat la plantilla del Barça va patir una reestructuració profunda, amb els fitxatges de Mathieu, Suárez, Vermaelen, Bravo, Ter Stegen, Douglas i Rakitic, als quals es van sumar Rafinha i Jordi Masip, provinents del planter. Enguany ja ha arribat Aleix Vidal. Molts canvis que han fet perdre el pes preeminent dels jugadors de la casa, especialment per l’adéu de futbolistes emblemàtics com Valdés, Puyol i Xavi.

El nou mil·lenni

En els últims 15 anys, des del canvi de mil·lenni, han arribat a debutar una setantena de futbolistes provinents del filial, la majoria jugadors del planter que han après el llenguatge Barça des de ben petits, però també altres jugadors fitxats per al filial i que, per tant, van arrencar a la Ciutat Esportiva, només un graó per sota de fer el salt al Camp Nou. D’aquests 70 jugadors, la majoria testimonials, 11 han arribat a consolidar-se al primer equip, jugant més de 50 partits oficials, i 9 formen part de l’actual plantilla que dirigeix Luis Enrique, que encara ha de viure canvis, amb alguna baixa que podria reduir aquesta xifra.

En els últims anys la majoria dels jugadors que van arribar a debutar amb el primer equip s’han consolidat en equips de Primera o en grans lligues europees. No sempre passa. El treball formatiu dóna fruits a mitjà o llarg termini i, per exemple, només un jugador que va debutar entre el 2005 i el 2007 jugava aquest any a Primera. Així, el model que triïn els socis el 18 de juliol es començarà a visualitzar quan pràcticament torni a tocar elegir un nou president, més enllà del 2020.