Publicitat
Publicitat

AIXÍ HA VIST EL PARTIT

Els ordinaris Suárez i Agüero

Messi va acabar l’eliminatòria contra el City sense marcar, havent desaprofitat una munió d’ocasions clares

Aquest article són 2.400 caràcters. Setanta-dues línies que es podrien omplir només enumerant els gestos tècnics de Leo Messi durant el partit d’ahir contra el Manchester City. Sense adjectius, ni descripcions edulcorants, una simple llista. De fet, rememorant les vegades que el de Rosario va deixar sol un company davant Joe Hart ja n’hi hauria prou per omplir. Però em quedaré amb una única jugada, un simple gest d’un contrari que explica el que representa Messi ara per ara, i que va sintetitzar perfectament l’exblaugrana Gary Lineker a les xarxes socials. “Una mesura de la grandesa de Messi és que fa que jugadors de classe mundial com Agüero o Suárez semblin ordinaris per comparació”, va publicar l’anglès durant el partit.

El gest és el de Fernandinho al minut 23 de la primera meitat. L’argentí va arrencar en carrera i quan el migcentre del City va aparèixer per aturar la seva cursa, el blaugrana va respondre-hi amb un túnel estratosfèric, feridor i cruel. Mentre la pilota li passava entre les cames, Fernandinho va aixecar les mans cap al cel barceloní suplicant clemència, assenyalant a l’àrbitre Gianluca Rocchi que no feia res per embrutar el gest tècnic de Messi, per privar els 92.551 espectadors d’una altra jugada per guardar en l’imaginari culer. Va ser un gest de submissió. Un reconeixement de la superioritat de Messi. No faig res perquè no puc fer res, deien els braços de Fernandinho, incapaços de rebel·lar-se contra la inspiració del crac, com havia fet uns minuts abans Kolarov, amb un placatge matusser a la banda. Va ser un gest d’impotència. Una constatació de les pròpies misèries, que l’argentí accentuava amb una sotana demolidora, i que uns minuts després repetiria amb Milner. Els braços de Fernandinho explicaven el moment de forma del de Rosario, només quatre dies abans de rebre el Reial Madrid a l’estadi.

Messi va acabar l’eliminatòria contra el City sense marcar, havent desaprofitat una munió d’ocasions clares, incloent-hi un penal a l’últim minut del partit a l’Etihad Stadium. Per això, després de l’enèsima oportunitat errada, de l’enèsim duel perdut amb l’immens Hart, va fer una tombarella per acabar estirat sobre la gespa de l’estadi. Poques vegades un jugador que falla tantes ocasions marxa del camp deixant una sensació tan gran de superioritat. Messi és l’únic capaç de convertir en ordinaris els millors jugadors del món a base de sotanes.