EL CLÀSSIC
Misc 20/04/2017

Els silencis sobre el presumpte frau fiscal de Cristiano

Si la fiscalia no presenta abans una querella, el 30 de juny prescriu l’hipotètic delicte de l’any 2011

i
Albert Llimós
4 min
Els silencis sobre el presumpte frau fiscal de Cristiano

BarcelonaEl 3 de desembre de l’any passat el diari El Mundo va destapar que Cristiano Ronaldo va amagar 150 milions en ingressos publicitaris a la Hisenda espanyola, a través d’una societat establerta a les illes Verges britàniques. El presumpte frau afectava els anys 2011, 2012 i 2013, i aquest 30 de juny, si abans la fiscalia no presenta una querella contra el portuguès, prescriurà l’hipotètic delicte del 2011.

La majoria de fonts consultades asseguren que s’està dins els terminis previstos, i que, tot i que falten poc més de dos mesos perquè l’any 2011 prescrigui, hi ha temps suficient perquè es tanqui la inspecció de l’Agència Tributària i, si s’hi veu indicis de delicte, es traslladi el cas a la fiscalia perquè presenti la pertinent querella. “Sempre s’espera”, resumeix un advocat expert en la matèria que ha portat casos similars al del portuguès. De fet, Hisenda evita respondre quan es pregunta si ja s’ha traslladat el cas al ministeri fiscal.

El mateix president dels Inspectors d’Hisenda de l’Estat (IHE), José Luis Groba, explica la complexitat d’un cas que va arrencar el 3 de desembre del 2015. Aquell dia va iniciar-se la inspecció a Cristiano, que s’hauria d’acabar com a màxim el 3 de juny del 2017, un any i mig més tard, i just 27 dies abans que prescrigui l’exercici referent al 2011. Abans d’arribar a la fiscalia, el cas l’ha d’haver firmat un inspector d’Hisenda, la unitat de delictes regional i l’advocat de l’Estat de l’Agència Tributària. Tots ells han de donar llum verda perquè es derivi al ministeri fiscal: moltes portes per obrir i només una per tancar si algú pretén aturar el cas. “A causa de la brevetat dels terminis de prescripció en aquest tipus de delictes, no és estrany que en ocasions el temps apressi”, assumeix Groba, que admet que a l’Agència li falten “mitjans” per poder fer bé una inspecció com aquesta, amb entramats societaris en paradisos fiscals que dificulten la feina.

Té un punt de vista diferent el secretari del sindicat de tècnics d’Hisenda Gestha, José María Mollinedo, que creu que el cas ja hauria de ser a la fiscalia si no es vol córrer el risc que “hi hagi una prescripció penal”. Mollinedo considera que un tema d’aquesta “complexitat” i “repercussió” hauria d’estar ja al ministeri fiscal perquè “completi la investigació” dels tècnics de l’Agència Tributària i presenti la querella “a principis de juny” com a màxim.

De fet, des de Gestha lamenten que ja fa temps que hi ha indicis suficients per presentar una querella contra el futbolista del Madrid. Segons Mollinedo, la informació que va publicar Football Leaks a través d’El Mundo demostra que “hi hauria hagut una actitud dolosa” del jugador que permetria “jutjar-lo per tres delictes contra la hisenda pública”. No s’entén la lentitud del procediment, sobretot perquè es considera que durant la inspecció hi va haver “falsedat documental” per part dels assessors i advocats de Cristiano, que van “fabricar factures i contractes ad hoc”. En els correus que es van publicar al desembre es va comprovar com l’entorn del futbolista es “felicitava” perquè aquestes proves falses s’estaven “acceptant” per justificar les rendes declarades pel portuguès. Aquesta suposada falsedat documental “no deixa en bon lloc la tesi de tancar el cas per la via administrativa”, tal com pretén el jugador, ja que “hauria de derivar-se a la via penal”.

Segons Gestha, un dels fets que també s’hauria de debatre és el percentatge dels drets d’imatge que el portuguès va imputar a Espanya. Cristiano, a diferència de Messi, que tributa com un ciutadà espanyol, es va poder beneficiar durant aquells anys de la llei Beckham, que li permetia tributar com a no resident, al 24,75% i no el 43,5% que li pertocaria per viure a Madrid. En l’última declaració de la renda en què Cristiano podia acollir-se a la llei Beckham, la del 2014, va fer un pagament de 5,6 milions dels drets d’imatge entre el 2009 i el 2020, el 4% del total. El portuguès atribuïa a drets d’imatge generats a Espanya només el 15% del total i, per tant, només va pagar aquest percentatge dels 150 milions totals. “No és una qüestió nítida: la relació 15-85 s’ha de justificar perquè molta d’aquesta activitat era a Espanya” però es va computar a l’estranger. “Qualsevol ball de xifres donaria una quota defraudada superior als 120.000 euros i obriria la porta a la via penal”, remarca.

No hi ha respostes

Durant els últims cinc mesos hi ha hagut molt silenci sobre aquest cas. Fins i tot les preguntes parlamentàries per part de l’oposició al govern del PP es van respondre fora de termini, i es va assegurar que el caràcter “reservat” que tenen les “dades amb transcendència tributària” impedia donar-ne informació. Un fet que va portar l’oposició a tornar a formular noves preguntes que hauran de ser tractades en comissió pròximament.

Groba també justifica aquest silenci. S’està treballant. “Les penes que realment han de imposar-se en cas que s’acredités l’existència de delicte són les de privació de llibertat i les de caràcter pecuniari, mai la pena de telenotícies”, diu el president dels Inspectors, que treu importància, per exemple, al fet que amb Mascherano el procediment anés molt més ràpid tot i aterrar a Espanya un any més tard que Cristiano: “Cada expedient és diferent”. Abans de dos mesos, hi haurà resposta.

stats