17/02/2017

Carta a Jordi Hurtado: Elogi de la humilitat

2 min
Elogi de la humilitat

Una de les claus per ser-hi tants anys és que durant molts anys sembli que no hi siguis. Llavors, de cop, arriben els aniversaris i les xifres rodones, i ens adonem de la proesa humana i professional que engeguis la tele havent dinat i, al cap de dues dècades, encara hi apareguis tu.

Quantes estrelles ha generat la tele en aquests vint anys? Quantes se n’ha cruspit? I, mentrestant, tu eres allà cada dia, amb una presència serena, amable, humil, amb un somriure que defuig les estridències i les pretensions, amb una audiència fidel des del primer dia, però, durant molt de temps, sense que ningú posés el focus mediàtic damunt teu. Fèiem com si no hi fossis. I si, de tant en tant, ens adonàvem de la teva presència, solia ser per treure-li importància. No calia perdre temps en el presentador d’un concurs, a La 2 i a l’hora de la migdiada.

En vint anys han canviat les nostres vides personals i professionals, s’han ensorrat mons, n’han nascut de nous, i un dia vam començar a inquietar-nos que tot estigués de cap per avall menys tu, que continuaves al teu lloc. Ho vam despatxar fent bromes, que si eres immortal, que si un robot, que si Benjamin Button, qualsevol cosa abans que valorar-te els mèrits. S’ha de tenir el cap molt ben moblat, durant tot aquest temps, per no buscar desesperadament un reconeixement que no arribava. Per no moure’s entre despatxos i passadissos reclamant més quotes de protagonisme, per no al·legar que et sents desaprofitat, que no vols quedar-te encasellat veient com la gran virtut que es destaca de tu és la teva aparença extraordinàriament jove.

Vas començar Saber y ganar tal dia com avui del 1997, l’any que en feies quaranta. El 2017, l’any que en fas seixanta, has bufat les espelmes del vintè aniversari del programa. Aquell 1997 també van arrancar altres espais mítics de la televisió: Crónicas marcianas, que va durar vuit temporades i ja en fa dotze que no hi és; Tómbola, set anys en antena i tretze desaparegut; Malalts de tele, tres temporades intenses i disset que ens en vam cansar. Ara és el moment, per a tu, de recollir elogis a la teva tenacitat, a la constància, a la professionalitat posada al servei dels espectadors i no al servei del teu lluïment propi. L’home de la tele que ha anat a treballar, durant vint anys, com hi van cada dia centenars de milers de persones anònimes. Que no ha dit mai una paraula més alta que l’altra. La meva admiració professional i, sobretot, humana.

P.D. Vint anys de ‘Saber y ganar’, quatre d’un altre concurs, ‘Si lo sé, no vengo’, i al darrere sempre hi has tingut el mateix director: Sergi Schaaff, un dels grans noms de la televisió a Catalunya. Aquest 2017 complirà 80 anys, i continua al peu del canó. Enhorabona!

stats