‘Apatrullant’ la Barceloneta

Si no hi ha foto, no hi ha escàndol. I aquesta imatge, que se sàpiga, no la té ningú. Va passar al mes de juliol, en una bugaderia de la Barceloneta. Un home entra a rentar la roba i, qui sap si per aprofitar el viatge, també es treu totes les peces de vestir que porta i les posa a la màquina. Despullat de cap a peus, espera que s’acabi la rentadora. Una fotografia que, si s’hagués fet, s’hauria emparentat directament amb la dels turistes italians entrant l’estiu passat en pilotes en un supermercat del barri. Hi ha una diferència, però: l’home de la bugaderia era autòcton.

Qui m’explica això, i qui em remarca la paraula autòcton, és Ricard Barrera, responsable dels 39 agents cívics que, des del mes d’abril, patrullen per tres de les principals zones turístiques (Barceloneta, Sagrada Família i Parc Güell) per evitar comportaments incívics. No poden multar. Només informar (“Anant despullat, vostè infringeix les ordenances municipals”), requerir (“Li demano, sisplau, que es vesteixi”) i advertir (“Si no ho fa, avisaré la Guàrdia Urbana, que és qui té capacitat per sancionar-lo”). Quan va arribar la Guàrdia Urbana, la rentadora ja s’havia acabat i l’home ja tornava a estar vestit.

Avui patrullo per la Barceloneta amb la Sílvia Arrué, encarregada de torn, i la Maria i el Lucas, dos agents que porten l’única arma que estan autoritzats a dur: un smartphone on anoten les conductes incíviques que detecten. Al passeig Joan de Borbó paren un noi que ha sortit a córrer sense samarreta, fan baixar de la vorera una parella que va amb bici, un home que porta el gos desfermat el lliga abans que els agents tinguin temps de dir-li res i topen amb tres turistes que beuen a morro de les seves ampolles de cervesa. Em miro l’escena a distància i quedo meravellat que els tres nois vagin disciplinadament al contenidor del vidre a llançar les seves cerveses encara mig plenes. A la nit no deu ser tan fàcil que els facin cas. Potser per això els agents cívics només cobreixen els torns de matí i de tarda, i potser per això els veïns reclamen que també patrullin quan es fa fosc. Els tres turistes que bevien cervesa a les onze del matí han fet cara de sorpresa i només han sigut capaços de dir una paraula als agents: “Really?” “Es queden parats que no es pugui consumir alcohol al carrer o anar sense samarreta, però de seguida et fan cas”, diu la Sílvia. “Els barcelonins a vegades se’ns reboten. «Eh, que jo sóc d’aquí, que no sóc turista!»”

Quan ens endinsem als carrerons més estrets de la Barceloneta, la Maria i el Lucas prenen nota de possibles apartaments turístics il·legals i de pisos que els mojiteros utilitzen per preparar els còctels que venen a la platja. Ens creuem amb dos companys seus que només es fixen en terrasses que incompleixin la normativa. “Som 39, però si fóssim 100 també tindríem feina”, reconeix Ricard Barrera. Mentrestant, una senyora de la Barceloneta té una alegria quan els veu patrullar. S’acosta a l’agent i li estampa un petó a la galta. “Ja era hora!”