22/05/2015

‘Benvingut, Mister Emir’, carta a l'Emir de Qatar

2 min
‘Benvingut, Mister Emir’

Un territori de la mida de la província de Lleida, amb només 200.000 habitants autòctons, està comprant mig món. Per què ho fan? És només un caprici de nou-ric o hi ha un projecte polític al darrere? Si tot això ha passat en només 15 anys, espanta pensar on serem el 2030.

Qatar ha entrat a les nostres vides i encara no sabem com ni per què. No passa dia que no parlem de vostès i totes les notícies comencen igual: Qatar compra, Qatar compra, Qatar compra. Sembla que els sigui igual el què. La qüestió és anar pel món amb el talonari a la mà i aprofitar-se que a Occident la crisi ha deixat molta gent amb l’aigua al coll. I comprar i comprar, i tornar a casa carregats i contents de veure que els hem rebut com abans rebíem Mister Marshall. “Benvingut, Mister Emir!” Passi que veurà el piset. A partir d’ara, nosaltres en serem els llogaters i vostès els propietaris.

Explica la llegenda que el seu pare, abans de ser emir, va visitar Europa i que uns agents de duana, en veure-li el passaport, li van demanar que què era això de Qatar. Aquell dia, diuen, el seu pare es va prometre que no quedaria ni una persona al món que no conegués el seu país. Fins aquí el conte per explicar als nens qatarians abans de dormir. La realitat és que mai hi havia hagut un creixement tan boig i tan accelerat com el de Qatar, un país amagat entre l’Iran i l’Aràbia Saudita, amb moltes reserves de petroli i de gas natural.

Però què volen aquesta gent que compren de matinada? Que tant els és un Picasso per 180 milions de dòlars, com un Cézanne per 250 o un Gauguin per 300. Digui’m, senyor emir, què volen els que a Catalunya han comprat la samarreta del Barça, l’hotel W i el Renaissance, i el port Marina Tarraco; els que ara s’emporten el Xavi i negocien quedar-se la Monumental per fer-hi una gran mesquita? Què pretenen adquirint centenars de milers d’hectàrees de terra a Etiòpia o a Austràlia? Si ja són propietaris de Harrods, del mercat de Camden, del París Saint-Germain, de barris sencers de negocis a Milà i a Londres i de mil coses més.

De què va tot això? D’assegurar-se una bona jubilació per al dia que s’acabin el petroli i el gas? De buscar el suport de grans empreses i països en cas de conflicte a la regió? De crear un imperi d’aquells on no es pon mai el sol? O de tornar a engreixar una bombolla fins que ens torni a petar davant dels morros?

P. D. Per la repercussió mundial que ha tingut i pel preu que en paguen, la compra de la samarreta del Barça deu ser la millor operació de totes les que han fet. Que el club renunciés als seus diners també tindria un gran efecte simbòlic a tot el món. Un no a Qatar seria més que un no.

stats