28/08/2011

Carta a Andreu Buenafuente: Una tele sense tu?

2 min
Una tele sense tu?

Benvolgut Andreu:

El pas del temps per a un còmic té efectes devastadors. Cada dia neixen humoristes més joves i cada dia et preguntes quan deixaràs de fer gràcia. Només els elegits com tu es converteixen en clàssics. Per això, costa imaginar-se una tele sense el teu talent.

No hi ha hagut cap vegada que hagi vist el teu programa i no m'hagis fet somriure. Però és veritat que ara molts cops ja no el mirava perquè sabia que hi eres sempre. I és que, quan portes tants anys a dalt de tot, a vegades has d'anar-te'n per tornar a sentir els elogis que et mereixes. Petites morts televisives per llegir aquestes notes necrològiques que t'escrivim i per entendre la dimensió real del fenomen.

Els teus monòlegs han causat un impacte social més profund que els discos de Capri als anys 60 o que els cassets d'Eugenio a finals dels 70. El dia que de veritat no hi siguis és quan creixerà el mite. Aquest tombant de segle, tan convuls i tan complex, ha trobat en tu el gran cronista televisiu de les ridiculeses de la vida quotidiana. L'home que, cordant-se i descordant-se l'americana negra, s'ha plantat cada nit davant de la càmera i, mirant-nos als ulls, ens ha explicat el món. Ens ha dit coses que li han escrit com si les estigués pensant en aquell moment. I de tan senzilles i lògiques com eren, ens preguntàvem com podia ser que allò no se'ns hagués acudit abans a nosaltres.

L'Andreu -que és la part menys festiva del Buenafuente- ha decidit agafar-se un any sabàtic. Una temporada sense tele per pensar quin ha de ser el següent pas, ara que tenim aquesta edat tan indeterminada, Andreu, que no sabem si continuem sent els nens de la casa, uns senyors grans amb colesterol o les dues coses alhora.

Fa molts anys que ets un més de la família. Aviat en farà vint que vas debutar a la tele amb aquella camereta que buscava pífies als diaris al costat del Mikimoto. Amb el temps ha crescut la teva figura i també el teu compte corrent, però no la distància amb l'espectador. Ets l'amic enrotllat que ha explotat com ningú el paper d'antiheroi. Has sabut riure't de tu mateix, de la teva hipocondria, de la panxeta, del cap gros, de la mirada miop o de no tenir estudis.

Vas mamar tanta televisió de petit que, quan de gran hi has treballat, només has sabut dignificar-la. Si tu te'n vas, la tele hi perd. En talent, però també en noblesa.

P.D. Hi ha detalls més personals que també fan pensar que comences una nova etapa: t'has aprimat 10 quilos, t'has afaitat la barba i t'has canviat les ulleres. Deixa que l'Andreu descansi del Buenafuente i torna quan vulguis. Encara ens trobaràs aquí.

stats