29/07/2016

Carta a Javier Pérez Andújar: 'Catalans tots'

2 min
Carta a Javier Pérez Andújar: 'Catalans tots' / Alex Gallego

Ens portem un any, però ens hem criat en llocs molt diferents. Tu eres un nen de barri i jo un de poble. Tu de la perifèria; jo, de l’interior. Als blocs d’extraradi, la immigració, i a Vic -capital de la Catalunya catalana, en paraules del seu alcalde del 1984-, els que teníem vuit cognoms autòctons.

L’origen ja saps que no es tria, que va com va. Dues Catalunyes, la teva i la meva, que no havien entrat mai en conflicte perquè tampoc no estaven en contacte. Que s’ignoraven mútuament i que, si es trobaven, era en terreny neutral, en una Barcelona -entenent Barcelona com els llums de Nadal d’El Corte Inglés de plaça Catalunya- que ens era aliena a uns i altres, als de barri i als de poble. Nosaltres érem menys que vosaltres, però teníem la visibilitat i el prestigi social. La botiga de sempre enfront de l’hipermercat.

Ara ja no estic tan segur que sigui exactament així. Hi ha un orgull de ser de barri, una èpica dels que us heu criat entre blocs, a la qual ha contribuït, sens dubte, la lírica dels teus llibres i de les teves cròniques, els tebeos de la teva infància i les passejades amb la teva mare. Que tota aquesta visió del teu món, que és també el de tanta gent, arribi en forma de pregó a les Festes de la Mercè de Barcelona em sembla una notícia excel·lent. Disfrutaré escoltant-te com disfruto llegint la teva prosa hipnòtica, perquè em fas mirar les coses d’una altra manera. A vegades, és veritat, voldria que les meves opinions fossin també les teves, però tampoc hi deu haver res d’estrany, en això. Ens agrada que la gent que ens agrada pensi com nosaltres.

Ni ens coneixem personalment ni recordo haver-nos saludat mai, però fa cosa d’un parell d’anys vaig demanar el teu telèfon. No et vaig acabar trucant. Tenia una idea, però, com tantes vegades, es va acabar quedant només en això, en idea. Et volia proposar que féssim alguna cosa junts. Un llibre potser no hauria gosat, però un reportatge de televisió, sí. Que tu vinguessis a la meva Catalunya, i jo, a la teva, que la història de cadascú ja ens la sabem prou, i que estaria bé no parlar d’oïda i veure on es van criar els “altres”.

De fons de tot plegat, Javier, el que crec que hi ha és el desig de gestionar millor la nostra diversitat. Una cosa que l’estat espanyol mai no ha sabut fer i així estem, a veure si n’aprenem, els de barri i els de poble, tu i jo. Nosaltres. Catalans tots.

P. D. De les opinions contràries a la teva tria com a pregoner, poca cosa més a dir. Tothom intenta treure’n profit ideològic. També els que han inflat les crítiques habituals de Twitter per mirar de convertir-les en una suposada caça de bruixes independentista.

stats