Publicitat
Publicitat

Carta a Oriol Junqueras: 'L'antimessies'


Som en una època en què tot passa a gran velocitat. També els lideratges. La frontera entre la beatificació i la lapidació cada vegada és més prima. Farà bé, senyor Junqueras, de no refiar-se de tots els elogis que senti aquests dies. Molts són crítiques encobertes a Artur Mas.

De ser el líder que Catalunya necessitava a convertir-se en el Messies hi ha només un cartell electoral. És així de fràgil, tot plegat. La campanya de CiU el va afavorir a vostè per contrast. I ara s'ha convertit en el polític de moda. Aquests dies hi ha cua per entrevistar-lo i per parlar bé del seu lideratge humil, proper i didàctic. Els elogis depenen, moltes vegades, de les circumstàncies que ens toca viure. Coses que, en principi, les vam posar a la seva columna de mancances les hi hem acabat anotant com a qualitats.

La imatge, per exemple. No hi vèiem prou carisma per ser el cap de l'oposició. La foto del seu cartell electoral s'assemblava a un autoretrat d'un pintor del Renaixement que aspirava a entrar a la galeria dels Uffizi abans que al Parlament. Ja fa dies que ens ho mirem d'una altra manera. Aquell cartell era el seu primer compromís de franquesa amb l'electorat. "Sóc així, i així vull que em veieu". És impossible percebre la mà d'un assessor d'imatge a prop seu. En això, vostè recorda a Jordi Pujol. Un alt dirigent polític que podria ser el nostre veí d'escala.

El to de les seves intervencions també va ser motiu de comentaris irònics, a l'inici de la campanya. Però aviat va desaparèixer l'actor que recitava els Pastorets i vam descobrir un professor que explicava les seves propostes amb la ironia pedagògica de les seves classes a la universitat. Ha coincidit que ha arribat al lloc oportú a l'instant oportú. En un moment històric per al país, vostè ensenyava les seves credencials d'historiador. En un moment de crisi, vostè era doctor en economia. En un moment que calia anar a Europa, vostè ja tornava de ser eurodiputat. En un moment d'efervescència independentista, a vostè no li calia convertir-se a aquesta religió. En un moment de males arts a la política i al periodisme, vostè -acabat d'arribar a aquest món- es movia en el terreny del respecte màxim per tothom.

Sabem que a vostè li agrada la història. I a nosaltres ens agrada que sembli que no té una ambició desmesurada per passar-hi vostè, a la història. El temps ho dirà.

La seva idea és mostrar a la comunitat internacional el lideratge compartit entre vostè i el president Mas per tirar endavant el projecte sobiranista. Formaran una curiosa parella per anar pel món a vendre Catalunya: el cavaller Don Quixot i l'escuder Sancho Pança.