12/06/2015

Pobre Albiol: carta a l'exalcalde de Badalona

2 min
Pobre Albiol

Ha guanyat les eleccions, però deixarà de ser l’alcalde. Ha excitat els seus seguidors a protestar contra aquesta injustícia i aquest dissabte, si cal, els demanarà calma. És la seva manera de fer: acostar un misto a les zones conflictives i després anar-hi amb la mànega per apagar l’incendi.

Piròman durant la campanya, bomber mentre era alcalde. Tots els seus eslògans electorals els ha fet en gerundi, que és el temps verbal preferit dels homes d’acció: “Parlant clar”, “Posant ordre”, “Netejant Badalona”. Treballar per resoldre problemes que abans has contribuït a engreixar. Dissabte també serà dia de gerundis: deixant el càrrec, passant a l’oposició, anant de triomfador i de víctima al mateix temps. Entelant la legitimitat de la nova alcaldessa. Embrutant el pacte d’esquerres que governarà Badalona.

Regidor des dels 23 anys, ja n’ha passat 24 a l’Ajuntament de Badalona. Més de mitja vida. Avui, amb 47 anys, tornarà on sempre havia estat, als bancs de l’oposició. Quan va entrar, el 1991, vostè era l’únic regidor del PP. Els vots se’ls ha treballat un per un, dia a dia, i barri per barri. És un polític fet a si mateix, que s’ha criat al carrer, que sempre ha anat per lliure, i que ha preferit petonejar senyores al mercat de la Salut que fer passadissos al carrer Urgell de Barcelona.

A part de regidor o alcalde, no se li coneix cap altra feina. Tot el que diu el seu currículum és que va jugar a bàsquet als juvenils de la Penya. Mesura 2,01 i treu un pam a tots els seus interlocutors, però el seu no és un físic que intimidi. Té la cara tova i el cos flonjo, com despenjat. Són les seves polítiques les que són dures, les que espanten la Badalona que no el vota i que s’ha unit per fer-lo fora. Del seu físic en sobresurt un nas que li presideix la cara i que, fins i tot, li condiciona la veu. Un nas que li ha donat l’olfacte polític de saber olorar a cada moment d’on pot treure els vots.

I ara què?, s’interroga molta gent sobre el seu futur polític. Doncs ara el papu ja no serà la immigració, sinó la nova esquerra que governa Badalona. Mostrar una ciutat dividida, fer quallar la idea de “mireu què li han fet al pobre Albiol” i passejar-se pels barris com si li haguessin pres una cosa que era seva, un càrrec que tenia en propietat. Això és el que li diu el nas i això és el que li pot obrir portes polítiques de futur. Només està per veure quines.

P.D. Pel·lícula que més l’ha fet riure: Torrente 5. Llibre preferit: Liderazgo, de l’exalcalde de Nova York Rudolph Giuliani. Quadres que tenia al despatx: dues samarretes de bàsquet emmarcades, de la Penya i d’Espanya. Li preguntarem el mateix a la nova alcaldessa. En els detalls també es percep el canvi.

stats