Publicitat
Publicitat

Carta a Juan Antonio Bayona: 'Podria ser jo'

Quan anàvem a veure Tiburón , de Steven Spielberg, no ens podíem imaginar que un dia una pel·lícula com aquella la dirigiria un noi de Trinitat Vella. El dia ja ha arribat. El teu èxit amb Lo imposible és el d'algú que ha pensat en gran i que ha entès que el seu món és el món.

Aquest és un país amb més talent que no pas valentia. Hi ha gent que té grans idees però que li falta el coratge per tirar-les endavant. La teva generació és clau per canviar aquesta mentalitat, per començar a enderrocar les barreres mentals que frustren el talent. Per això som molts els que ens alegrem de l'èxit esclatant de Lo imposible , la segona pel·lícula que dirigeixes. Encara no he sentit cap discussió de si això és cinema català o espanyol. És cinema i punt. Fet aquí per agradar arreu.

Lo imposible ha batut tots els rècords d'assistència a les sales de cinema d'Espanya i ja ha recaptat més de deu milions d'euros. Aquesta pel·lícula sobre el tsunami del 2004 al Sud-est Asiàtic s'estrenarà a tot el món i sona com a candidata als Oscars, sobretot per la interpretació de Naomi Watts. El responsable és un home com tu, que es va formar a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya. En pocs anys l'Escac ja és al cinema el que La Masia del Barça és al futbol: un centre de referència mundial. Els alumnes que ara estudien a la teva antiga escola s'adonen, gràcies a tu i a altres col·legues teus, que Hollywood ja no és tan lluny com abans. La teva feina eixampla els seus límits i obre camí per als que vindran darrere.

També hi ajuda la teva manera de fer. Un home amb molta ambició professional però que sembla poc preocupat per ocupar un lloc en l'star system del cinema. Un treballador a qui l'apassiona l'ofici de director de cinema, que sap que la millor manera de funcionar és en equip i reunint molt talent al seu voltant. Si jo fos estudiant de cinema i veiés Almodóvar o Woody Allen pensaria que són uns genis únics que es donen molt de tant en tant. En canvi, si et veiés a tu potser pensaria: "El Bayona podria ser jo". I aquest és el millor estímul que poden tenir els que es volen dedicar al cinema.

El teu èxit també té un punt de cinematogràfic. Es basa en un guió que em recorda el de Ferran Adrià, el d'Iniesta o el d'Estopa. Gent d'orígens humils que, una vegada arriba a dalt, manté aquesta mateixa humilitat. Que duri.

Quan menys gent va al cinema, més espectadors fan cua per veure la teva pel·lícula. El mèrit és haver construït una història que la gent sent que ha de viure en pantalla gran, tancat en una sala i acompanyat d'altres persones. Per patir-la i plorar-la junts. Per marejar-se, si cal.