30/10/2015

‘The dancing dead’: carta a Michael Jackson

2 min
‘The dancing dead’

Ara que Amancio Ortega i Bill Gates es disputen qui té la primera fortuna del món, ara que tornarem a visitar els nostres difunts, tinguem un record per al més ric del cementiri, Michael Jackson, l’home que ha esborrat les fronteres entre la vida i la mort, The dancing dead.

Hi ha els vius, hi ha els morts i després hi és vostè, que sempre ha sabut mantenir una exquisida equidistància entre els uns i els altres. Per què pertànyer només a un bàndol, si estàs en condicions de flirtejar amb tots dos? Quina és exactament la línia que els separa? Ara que el donem per mort, ens fa un salt el cor quan veiem el seu holograma cantant i ballant una de les seves noves cançons —Slave to the rythm— a la gala dels premis Billboard. Abans, quan el comptàvem entre els vius, era una espècie d’avatar, un zombi sense sexe ni raça ni estat civil gaire definits. Ni pare ni infant. Ni blanc ni negre. Ni viu ni mort. Something in between.

Borges deia que li feia por la immortalitat perquè estava cansat de ser Borges. Des d’aquest punt de vista, la seva decisió als 50 anys de canviar el ranxo de Neverland pel cementiri de Forest Lawn, als afores de Los Angeles, va ser un encert. El trasllat va aturar el seu procés tòxic de deshumanització. Ja ho havia provat tot per no ser Michael Jackson. Vostè es deu haver estalviat molts problemes i nosaltres amb prou feines hem percebut la diferència. Aquell qui havia estat un mort en vida ara està més viu que mai.

De ser un home arruïnat ha passat a ser novament una màquina de fer diners. Ha publicat dos discos amb temes nous, la companyia Cirque du Soleil té dos espectacles amb cançons seves i l’holograma espera noves actuacions, mentre veu com, en aquesta nova vida a Forest Lawn, ingressa deu vegades més que en l’anterior. La revista Forbes l’ha coronat, per quart any consecutiu, com l’artista mort que més recapta. Perquè se’n faci una idea, només durant l’any 2014, des del seu nou refugi, vostè va generar 115 milions de dòlars, més del doble que Elvis Presley (55 milions) i a molta distància de les altres personalitats que encapçalen aquesta classificació: Charles Schulz —el creador de Snoopy— (40), Bob Marley (21), Elizabeth Taylor (20) i Marilyn Monroe (17). Qui li havia de dir que, a aquestes altures, estaríem davant del millor moment de la seva carrera i qui sap si també de tota la seva vida.

P.D. La primera vegada que el vam veure de zombi va ser al videoclip de Thriller, el 1983. És curiosa la nota que es podia llegir al primer fotograma: “Per les meves profundes conviccions, vull deixar clar que aquesta pel·lícula de cap manera vol avalar l’ocultisme. Michael Jackson”.

stats