16/09/2016

Qui va ser Xavier Valls?

2 min
Qui va ser Xavier Valls?

La família va fer que li diguessin, ahir a Barcelona, una missa en record seu, el dia que feia deu anys de la seva mort. Els aniversaris, per tristos que siguin, ens donen l’oportunitat de descobrir persones que no hem conegut. Qui va ser Xavier Valls, pintor i pare del primer ministre francès?

El 2014 es va convertir en protagonista secundari de desenes de cròniques periodístiques publicades a la primavera, quan el seu fill Manuel va ser designat primer ministre de França, i a la tardor, quan la seva filla Giovanna va explicar una dolorosa experiència amb les drogues. Però vostè va deixar escrit un llibre de memòries, La meva capsa de Pandora (Quaderns Crema, 2003). Llegir-lo aquesta setmana és, també, una manera de recordar-lo, de conèixer un home que va tenir més amics que diners. Algú que va marxar el 1949 a París amb una beca de l’Institut Francès: “Totes les ciutats tenen les seves olors particulars: als transports públics de Barcelona la pudor era de suat; a París, era de peus o, encara pitjor, de regatera”. Es va casar amb Luisa Galfetti, una suïssa del cantó de llengua italiana, a qui va haver, pràcticament, de raptar, perquè els seus pares no volien com a gendre un pintor que vivia en una “ciutat de perdició”.

Els estius no va deixar mai de passar-los a Horta: “Barcelona vol sol i calor, i París demana cel gris i fred”. En Manuel va néixer el 1962 a La Ferroviària, una clínica del carrer Campoamor que ja no existeix, i el seu pediatre va ser Antoni Gutiérrez Díaz, el Guti. La Giovanna ja va néixer a París, de manera que el seu fill català és el més francès, i la filla francesa és la catalana, la que encara viu al carrer Salses. El català va ser la llengua que sempre es va parlar a casa. La Luisa l’havia après en només tres mesos. L’Onze de Setembre de 1977, la seva dona, en Manuel i la Giovanna van anar a la manifestació del milió de persones. Vostè no va poder. S’acabava de fracturar el braç dret.

Sempre amunt i avall, amb un 2CV o en un 4L, de tertúlia en tertúlia, de sopar en sopar, amb amics catalans o francesos, que ja sabien que fins al vespre no el veurien. De dia, pintava. Uns quadres que transmeten calma i silenci, i que contrasten amb la vida agitada de les seves memòries. Aficionat als toros, molest amb les capelletes del món artístic de Barcelona i satisfet amb la Creu de Sant Jordi que li va concedir Jordi Pujol, si no fos perquè al diploma li van canviar el nom: “Xavier Vall”.

P. D. No ha pogut veure el seu fill Manuel com a primer ministre, però sí que hi era el dia que va ser investit alcalde d’Évry. I va escriure això: “Em fa il·lusió veure com aquest noi nascut a Horta, sense cap gota de sang francesa, rep la faixa tricolor”

stats