23/09/2016

'El cromo que no tenim': carta a Iñigo Urkullu

2 min
'El cromo que no tenim': carta a Iñigo Urukullu

Benvolgut lehendakari, goso torbar el seu dia de reflexió abans de les eleccions de demà per parlar-li del nostre problema de sempre: la basquitis. La malaltia és la mateixa, però el virus s’ha estès, ha pujat Diagonal amunt i ja afecta el català d’ordre. Què ens està passant?

Fixi’s en la paradoxa que vivim: les mateixes persones que, en el seu dia, ens van saber diagnosticar amb precisió el perillós quadre clínic que afectava el nacionalisme català, fascinat sempre de forma malaltissa per qualsevol moviment que es produís a Euskadi -ja fos l’ETA de finals del franquisme o el pla Ibarretxe de fa deu anys-, són víctimes ara d’una patologia semblant. Els metges que, després de llargues sessions de psicoanàlisi, ens van receptar una ordre d’allunyament del País Basc, perquè nosaltres havíem de fer el nostre propi camí a la vida sense caure en la temptació mimètica infantil d’intentar seguir una gent que sempre va a la seva i només mira per ells, ara l’han agafat a vostè com la màxima expressió de la moderació, a la qual Catalunya hauria de retornar com més aviat millor, si no vol prendre mal de manera irreversible.

Ja tenim, doncs, un nou mirall per mirar-nos. I resulta que és basc, també. I que funciona amb els mateixos paràmetres de sempre: vostès són els espavilats i nosaltres els rucs. En política, la coherència amb les teves opinions o actituds anteriors és un valor que cotitza a la baixa i que sempre tindrà les de perdre davant dels interessos del curt termini. Si ara un elogi a Iñigo Urkullu pot ser una crítica a Artur Mas, si el referent del PNB pot evocar la nostàlgia d’aquella Convergència d’abans, benvingut sigui aquest brot inesperat de basquitis en zones on, fins ara, no se n’havia detectat cap cas.

Fa anys, era l’aventura la que ens venia d’Euskadi. Aquests dies, hi busquem l’ordre, orfes com estem a Catalunya d’un partit catalanista moderat que torni a aixecar la bandera del pacte fiscal, que s’avingui a facilitar la governabilitat d’Espanya, a cobrar i callar, a garantir un període d’enyorada tranquil·litat. Vostè és el cromo que no tenim ara mateix a la política catalana, de la mateixa manera que, en èpoques més assossegades per a nosaltres, ho havien sigut Arzalluz o Ibarretxe. Busquem referents a fora que certifiquin el camí que volem recórrer nosaltres. Quins són aquests referents? Dependrà de com bufi el vent. Pensem-hi, avui que és jornada de reflexió.

P.D. Molta gent estarà demà pendent dels resultats d’Euskadi. Uns hi buscaran Otegi, encara que no es presenti; els altres, a vostè o a Podem. Potser algun dia haurem de començar a reclamar el nostre dret a vot en les seves eleccions.

stats