Carta a l'estelada: 'L’ús i l’abús de l’estelada'
No sé si és normal el que em passa amb tu. Estic fart que et prohibeixin i, al mateix temps, em sento embafat de veure’t per tot arreu. Com que em temo que haurem de conviure amb tu durant més de 18 mesos, uns haurem d’aprendre a dosificar-te i els altres a respectar-te.
En només deu anys has passat de ser una bandera marginal a convertir-te en una icona de llibertat i d’esperança. La representació d’un problema polític. Un símbol de rebel·lió democràtica, brandat per àmplies capes de la població catalana. El significat de la teva exhibició és tan clar que ja no cal explicar quines són les aspiracions polítiques que hi ha darrere de les quatre barres i l’estrella. Però el risc d’una popularització tan fulgurant és sempre morir d’èxit, de sobredosi. La teva omnipresència corre el risc de frivolitzar-te, de despullar-te de significat.
Aquí és on érem, des de fa un temps, amb l’estelada a l’entrada de pobles, al cim de muntanyes, als balcons, a les places, a les rotondes, però també en vambes, tovalloles de platja, jocs de llit, calçotets, ulleres de sol, sifons, corretges de gos, fundes de mòbil, gorres, cantimplores, cerveses, ampolles de cava o paquets de tabac. Encara que, per separat, cadascuna d’aquestes aplicacions de l’estelada poguessin ser una bona idea, totes juntes conformen un plat de digestió difícil.
Però llavors arriba la delegada del govern espanyol a Madrid i et prohibeix per a la final de la Copa del Rei d’aquest diumenge. Una decisió que ens fa oblidar qualsevol empatx que poguéssim tenir i que et retorna a tu, estelada, el teu esperit de rebel·lió i de lluita, tot el teu significat. Aquests dies hem vist com persones que mai no et farien onejar (Ada Colau, Manuela Carmena o Xavier Sardà) sortien a defensar-te, perquè entenen que tu ets, sobretot, una bandera democràtica i de llibertats. Fins i tot els jutges troben arguments per protegir-te de cara a la final de Copa.
Que diumenge tothom vagi al Calderón com li plagui i, a partir de dilluns, pensem una mica a Catalunya sobre l’ús i l’abús de l’estelada. Uns hauran d’aprendre a preservar-te perquè la mercantilització i l’omnipresència no et facin perdre el significat. Els altres, els catalans que no t’han vist mai com la seva bandera, que entenguin que la teva exhibició no és cap atac contra ells. Al contrari, és una defensa de les llibertats de tots.
P.D. Del que es tractaria és que arribés un dia que d’estelada ja només en quedés una i que, per veure’t, s’hagués de visitar el Museu d’Història de Catalunya, on onejaries com el testimoni del llarg i apassionant procés polític que va viure aquest país.
