Publicitat
Publicitat

El canvi en la mirada: carta a Ada Colau

El gran mèrit dels seus primers 125 dies a l’Ajuntament de Barcelona és haver-nos canviat la mirada que projectem sobre vostè. Que els nostres ulls ja no la vegin com a activista, sinó com a alcaldessa. Se’n diu haver-se guanyat el respecte institucional.

La societat endreça les persones en calaixos. Aquest és això i aquell és allò. I quan un vol ser una cosa diferent de la que era abans, ha d’esperar que els altres l’hi reconeguin. No és el mateix protestar que governar. La transició de l’activisme i l’agitació social a l’alcaldia no era fàcil. En el seu cas, tampoc hi ajudava haver obtingut una victòria electoral tan ajustada i contra tot pronòstic, que no hagués militat mai en cap partit polític i que no tingués cap experiència prèvia de govern. D’un temps ençà s’ha de reunir amb aquells a qui abans volia tirar una sabata a la cara.

Han passat quatre mesos des del dia que es va convertir en alcaldessa de Barcelona. No és prou temps per fer un balanç de la seva gestió. Però sí que ja es pot dir una cosa: independentment de si els barcelonins estan d’acord o no amb les seves primeres decisions, fins el més convençut dels seus adversaris li reconeix l’autoritat política. Això es té o no es té. I tenir-ho és imprescindible per governar. Que ho faci bé o malament és una altra història i tindrem temps per jutjar-ho. Però la transformació de la nostra mirada ja s’ha produït.

Vostè venia avalada per una trajectòria anterior dedicada a una causa indiscutible. Li calia un procés d’adaptació a les seves noves responsabilitats institucionals que, en el seu cas, sembla que s’hagi produït de forma natural. Ha mantingut la fermesa que li coneixíem -no li ha tremolat la mà a l’hora de prendre segons quines decisions- però ha desaparegut la bel·ligerància. Ha substituït un discurs més emocional per un altre de més serè. La mateixa velocitat endimoniada amb què s’expressava s’ha esvaït. Al poder no li cal parlar tan ràpid.

Poden criticar les mesures que vostè pren, les poden combatre políticament o recórrer-les per la via judicial, però s’ha guanyat el respecte per exercir el càrrec. Un dels seus rivals em deia l’altre dia que comencen a treballar amb la hipòtesi que hi hagi alcaldessa per temps. Potser és una afirmació precipitada. De moment, el que es pot certificar és que hi ha alcaldessa.

P. DI també mereix una anàlisi el paper central que vostè pot tenir, en els propers mesos, en la política catalana i espanyola. La seva aposta inequívoca per un referèndum vinculant la situa en un nou espai de consens on es pot acabar trobant molta gent.