01/08/2015

Una cervesa al Museu del Turista

2 min
Una cervesa  al Museu del Turista

El meu viatge a Barcelona el començo a la Rambla. Baixo de plaça Catalunya cap al mar anotant els establiments de menjar ràpid on no menjaré: Burger King, Taller de Tapas, Pita Inn, Amatxu Tapas, Wok to Walk, Taps & Tapas, Dunkin Coffee, Tapatxi, Pans & Company, Itapa, Sweet Gaufre, Bona Tapa, La Baguetina Catalana, Tapes Gaudí, McDonald’s, Aromas de Istanbul, Luna de Istanbul, Pita House, Maccabi Kosher, Subway i Kentucky Fried Chicken.

M’assec a la terrassa de l’Hotel Oriente. Sóc l’únic autòcton, l’únic també que quan demana una cervesa li porten una gerra de mig litre, i no una de litre com als turistes. És la una del migdia d’un dia de cada dia de finals de juliol. Passa molta gent per davant meu. Moltíssima. Decideixo comptar-los. Engego el cronòmetre del meu telèfon mòbil i l’aturo al cap d’un minut. 103 persones. 103 persones són moltes persones. Moltes més de les que, quan estic de vacances, voldria veure en tot un dia.

Si en un minut n’han passat 103, vol dir que en una hora seran 6.180, en un dia, 148.320, i al cap de l’any, 54,1 milions les persones que hauran passejat per la Rambla. Potser m’he quedat curt; l’últim estudi que es va fer el 2007 parlava de 80 milions de visitants anuals. És igual: vistos de 103 en 103, tots els turistes semblen la mateixa persona. La diversitat genera uniformitat. La visió que tinc des de la meva taula de la terrassa de l’Hotel Oriente, a primera línia de Rambles, és la d’un poti-poti difícil de digerir de barrets, gorres, xancletes, bermudes, shorts, suor, cares vermelles, motxilles, maletes, tovalloles de platja, bosses del Bershka, plànols, càmeres, selfies, ulleres de sol, ampolles d’aigua i samarretes del Barça.

Tot l’èxit espatarrant del turisme a Barcelona i tots els immensos problemes que se’n deriven concentrats en un quilòmetre i mig de ciutat. Veig molta gent i no veig ningú. Només una parella de guàrdies urbans se m’acosten rient per preguntar-me que què hi faig assegut a la Rambla. “Aquí et deuen clavar, no?”, em pregunta un dels agents. Porten tot el matí patrullant amunt i avall, fent de punts ambulants d’informació turística. Avui és un dia tranquil, només han robat el moneder d’una senyora americana.

Abans de portar-me el compte, el cambrer que m’ha servit -l’Angelo, vint-i-pocs anys, elàstics i barret hipster - em demana si sóc policia. És molt sospitós un autòcton que s’asseu al lloc dels turistes, que pren notes i que rep la visita de dos guàrdies urbans. Pago per una gerra de mig litre de cervesa 9,99 euros. “ Estos son los precios de la Rambla, mundialmente famosos ”, m’aclareix, irònic, l’Angelo. És el preu, suposo, d’entrar al Museu del Turista. Tu t’asseus còmodament i són ells els qui circulen per davant teu. “Y a usted, como le he visto con pinta de español, le he traído unas patatitas gratis. Que a los turistas esto no se lo hago ”.

1 - Barcelona, la marca que porta el nom de la nostra ciutat

stats