Publicitat
Publicitat

CARTA AL SUBSCRIPTOR DIGITAL DE L'ARA

'Els clics pendents', carta al subscriptor digital de l'ARA

Benvolgut subscriptor digital de l'ARA,

Aquests dies que celebrem tres anys de periodisme, convé recordar els dos grans precedents d'aquest diari. Les dues fonts de les quals ha begut el nostre model digital de pagament: Mayra Gómez Kemp i el Canal Plus.

Abans de ser subscriptor, ¿quantes vegades no et vas enrecordar de la presentadora de l' Un, dos, tres quan començaves a llegir un article d'opinió del Toni Soler o del Xavi Bosch, i de cop i volta et trobaves que, a partir de la ratlla 7, el text s'anava difuminant? Era en aquell moment que se t'apareixia la veu de la Mayra Gómez Kemp dient allò de: " ¡Y hasta aquí puedo leer! "

I quan la Mayra t'havia deixat a mitges, estimat subscriptor, llavors intentaves aplicar la tècnica Canal Plus, la mateixa que havies fet servir per seguir la porno del divendres a la nit. I, forçant la vista, intentant enfocar el que estava desenfocat, provaves de guanyar un parell d'escenes més de Rocco Siffredi en acció, o un parell de ratlles més de l'article del director de l'ARA. Que et deixin a mitges... I que et deixi a mitges la gent que més t'agrada. Homes i dones; la Planas i el Bassas, l'Alzamora i la Moliner. De gatillassu en gatillassu fins a la subscripció digital.

Això sí, tenim el detall d'avisar. Abans de cada article hi posem una P de Premium, diuen que és. Però per al lector digital que encara no és subscriptor és una P de Putada. Una P de Prou. Una P de Periodisme. Una P del Periodisme té un Preu. Una P de no ho Provis més. Tant si tens una P de PC, com una P d'APPle. Una P de Paga. Una P d'IndePendència Periodística. Una P de Precursors. Una P de ser els Primers. Els primers que ens vam atrevir a posar un Mur amb la P de Pagament ara fa tres anys, quan a internet tota la premsa era gratis i la gent creia que el periodisme només tenia un preu si el llegia en paper i no en un iPad.

El 2010 els lectors digitals no subscriptors podien fer tres clics. Ara només un. Ja ho diu Maruja Torres: "Clic que no fots, clic que s'ha perdut". Tots tenim una carpeta de clics pendents. Clics que un dia no vam fer i que ens agradaria recuperar. Aquesta és la meva recomanació al departament de subscripcions de l'ARA. Que quan un lector no vulgui quedar-se més a mitges i faci el pas a subscriptor digital se li faci lliurament solemne de la seva carpeta de clics pendents.

P.D . L'ARA és el diari de Catalunya amb més lectors que paguen pels seus continguts digitals. Més de 10.000 persones ja hi poden clicar lliurement tot el que vulguin. A tots ells, moltes moltes gràcies. I també als subscriptors del diari de paper, que disparen la xifra fins a 22.000.