29/10/2011

Una dona lliure

2 min
Una dona lliure

"No em fio de tu. La teva reputació et precedeix", li va dir vostè. "La meva reputació no és pitjor que la teva", li va contestar el president de la República. D'aquella història que va començar fa quatre anys entre un cavall desbocat i una gata maula, ara n'acaba de néixer una filla.

Gata maula, segons el diccionari, és una persona que sap dissimular les seves intencions amb aires de pretesa innocència. Maular ve de miolar, el que fan els gats per aconseguir amb astúcia tot el que volen. La seva, Carla, és una aparença freda, robòtica, cerebral i, encara que de valors discutibles, extremadament intel·ligent. De tan inofensiva i fràgil com sembla, té un poder hipnòtic sobre els homes, que cauen com papallones al seu voltant.

La seva cara em recorda cada vegada més la d'Isabel Preysler, noies de porcellana que ningú no ha pogut trencar. Dones impecables i implacables, filles de bona família que han decidit reinventar-se i viure moltes vides en una. Model, cantant i ara primera dama de la presidència de la República Francesa, al costat d'un home de testosterona desbordada. Més jove que Berlusconi, més chic. Infinitament menys patètic. Un home epidèrmic i una dona lliure, que ha anat aconseguint els seus objectius sense patir mai pel què diran. Caminant a pas de model sense girar-se a sentir què deia la gent quan vostè havia passat.

Ja fa gairebé quatre anys de la nit que es van conèixer amb el president Sarkozy. Pel camí, tant el cavall com la gata han temperat el seu tarannà. El mateix que ens passa a tots. La diferència és que la seva relació ha estat examinada amb lupa des del primer dia. Quan es van casar, dos mesos després de la primera cita, ja van dir que era una estratègia publicitària. Ara feien córrer que l'embaràs era l'últim intent de Nicolas Sarkozy per capgirar les enquestes negatives que el situen fora de l'Elisi a les eleccions del 2012.

Era la primera vegada que un president de la República Francesa havia de tenir un fill en l'exercici del seu càrrec i s'esperava veure com la nena era exhibida en braços del seu pare de 56 anys. Al final, vostès han tornat a tapar moltes boques. El pare, reunit salvant Europa. La mare, distant, i la filla, protegida dels flaixos. Nicolas Sarkozy ha preferit l'enèsima foto amb Angela Merkel que la primera amb la seva filla Giulia. Em sembla un criteri més adult per guanyar eleccions. Liberté, égalité, maternité.

Hi va haver un temps que aquí a Catalunya teníem molts discos seus. Et convidaven a sopar i tota la nit sonava de fons la seva veu melosa. Quan es va casar amb Sarkozy, de la nit al dia van desaparèixer tots aquells discos. Ja no ens agrada dir que vostè ens agrada.

stats