Publicitat
Publicitat

Carta a Mitt Romney: 'El galant madur'

En un càsting per interpretar al cinema el president dels Estats Units sempre l'elegirien a vostè. Té nom i cara d'actor, físic d'home madur interessant i somriure de galant de Hollywood dels anys 50. Però encara que hagi guanyat el primer debat, jo no cantaria victòria.

D'aquí un mes hi haurà eleccions als Estats Units. El dimarts 6 de novembre vostè lluitarà amb Barack Obama perquè la presidència americana torni a mans dels republicans. Després del debat de dijous, el món l'ha començat a mirar com el possible nou inquilí de la Casa Blanca. El canvi seria substancial, si guanyés vostè. Estats Units tornaria a tenir un president que agradés més als americans que no pas als europeus.

Quan Obama va arribar al poder es va crear la il·lusió que ho canviaria tot. Vostè és l'esperança dels que volen que no canviï res. Semblava que hi hauria un abans i un després d'Obama. El que vostè transmet és que, si guanya, tot tornarà a ser com abans. Com sempre hauria d'haver sigut, si fa quatre anys no s'hagués produït un error del sistema el dia que un afroamericà va entrar al Despatx Oval de la Casa Blanca. Molts americans tindrien la sensació que ara sí que tornen a manar als nostres.

La seva és una història més personal que col·lectiva. Del " Yes, we can " d'Obama al " Yes, I can " que traspua en les intervencions que fa vostè. El subjecte del canvi no és el poble americà, sinó la seva pròpia figura. La d'un empresari d'èxit de 65 anys que passeja pels Estats Units el missatge que "Si a mi la vida m'ha anat bé, a vosaltres amb mi també us hi anirà". Pot ser que la seva ideologia s'assembli a la de Bush, però el seu no és un discurs de cowboy arrogant sinó de tecnòcrata ben vestit i pentinat. El que aquí en diem la cara amable del règim.

Només li deia que no cantés victòria perquè Barack Obama on es mou millor és en el terreny de l'èpica. Fins ara, semblava que les eleccions només serien un tràmit per a ell. Que no hauria ni de guanyar-les, perquè les perdria vostè sol. El debat de dijous ha canviat les coses i alguns ja s'aventuren a donar-lo a vostè com a favorit. Aquí és on Obama és realment temible. Com més coses tingui en contra, com més el perjudiquin les enquestes, més creixerà la seva figura i el seu discurs d'aconseguir allò que sembla impossible.

Si Obama ja ho tingués tot guanyat, tindria més possibilitats de perdre.

Si Rajoy es feia pagues de tenir amb vostè la mateixa relació que Aznar va tenir amb Bush, el començament no ha sigut gaire afortunat. No descarti que les seves paraules en el debat de dijous -"Jo no vull anar pel camí d'Espanya"- encapçalin la propera manifestació independentista.