26/06/2015

Carta a José Ignacio Wert: Els teclats francesos

2 min
Els teclats francesos

Fem veure que és Rajoy qui l’ha cessat i es veu que és vostè qui ha demanat anar-se’n per treballar i viure al costat de la seva dona. Haurem d’estar pendents de si el fan ambaixador davant l’OCDE a París. Seria una curiosa manera d’agrair-li els favors prestats.

Parella que penca junta, parella que roman plegada, sembla que ens diguin els nostres polítics. Els nous i els vells, els de la casta i els del “sí que es pot”. Ahir sabíem que Barcelona en Comú ha fitxat el company d’Ada Colau i que la nòvia del tinent d’alcalde Gerardo Pisarello tindrà sou i responsabilitats a l’Ajuntament. Vostè, senyor Wert, ho va fer diferent. Va conèixer la seva dona al ministeri, quan tots dos tenien altres parelles. L’un era el ministre; l’altra, la secretària d’estat, i ara que ella porta un mes a París com a directora general a l’OCDE, a vostè li ha faltat temps per anar-se-n’hi al darrere.

Amb 65 anys acabats de fer, seria una bonica jubilació que Rajoy el nomenés ambaixador davant l’OCDE, ambaixador davant la seva dona, a qui no cal dir que hauria de presentar els seus respectes. Els propers dies mirarem el BOE amb delit per si el president espanyol li facilita el reagrupament familiar i s’atreveix a obrir-li les portes giratòries de la capital francesa. Nens que vénen de París, jubilats que se n’hi van, contents.

El seu sembla un cas d’excés de confiança en un mateix. Algú que treia matrícules d’honor a tots els cursos, que va ser número 1 de la seva promoció de dret, que es creu el més enginyós, astut, perspicaç i bromista de la tribu i que, un cop al ministeri, es veu capaç d’aplicar polítiques malèvoles sense perdre el seu somriure malèfic. “Jo era fastigosament bo, el millor alumne, un empollón de llibre”, va dir quan la revista Telva el va fer tornar a l’escola de Madrid on va estudiar. El ministre que ha pretès governar, des de la superioritat moral, per a la gent més burra. Espanyolitzar catalans, evangelitzar nens i nenes en el neoconservadurisme religiós.

Però moltes de les seves pretensions al ministeri s’hauran quedat en no res. Només se n’haurà sortit de cara a la galeria. “Faré, faré, faré”, i al final ben poc ha pogut fer per la insubmissió de la comunitat educativa. Ja l’hi va dir el diputat Coscubiela, que per espanyolitzar catalans li farien falta un comissari de la FAES i un guàrdia civil a cada aula.

P.D. El cognom Wert es compon de quatre lletres que estan una al costat de l’altra al teclat de l’ordinador. Sense ànim d’esguerrar-li els plans de futur, ha de saber que als ordinadors que trobarà a París aquestes quatre lletres no estan juntes. Ja sap què li toca: espanyolitzar els teclats francesos.

stats