18 turistes per cada barceloní
Som al primer cap de setmana d’agost. Començo el tercer dia del meu viatge per Barcelona passejant per les zones més calentes: els carrerons del Gòtic, la Rambla, els voltants de la Sagrada Família o la platja de la Barceloneta. Veig espais públics tan saturats que si fossin locals privats haurien superat la seva capacitat d’aforament i s’arriscarien a una multa municipal. Si Barcelona fos un bar, els turistes farien cua a les portes de la ciutat. Deixin sortir abans d’entrar. Passi vostè, que és a la llista VIP.
A Barcelona hi ha molts turistes, però ningú sap exactament quants. Segons l’ocasió es deixa anar una xifra o una altra. La forquilla va dels 7 milions de turistes anuals (la dada més utilitzada i també la més falsa) fins als 27. Fins ara, la qüestió era poder dir cada any que s’havia batut el rècord històric de visitants. Em temo que aviat convindrà trobar unes altres estadístiques.
7,8 milions són les persones diferents que van dormir, almenys una nit, durant el 2014 en un hotel a la ciutat. Aquesta és l’única xifra oficial, però és clarament incompleta. Almenys 7,5 milions més de turistes van triar altres allotjaments per a la seva estada a Barcelona. Això inclou hostals, pensions, apartaments turístics legals, il·legals i habitacions llogades a cases de particulars. Queda encara un tercer grup, que són els visitants que hi passen el dia però no fan nit a la ciutat. Són 12 milions més de persones, entre les quals hi ha els que arriben amb creuers i els que pernocten en qualsevol altre punt de Catalunya. Total: 27 milions de turistes, 18 vegades la població de Barcelona.
Gabriel Guilera és el cap de comunicació i estratègia de Barcelona Turisme, el consorci amb capital públic i privat que presideix Joan Gaspart i que ha impulsat aquesta activitat econòmica a la ciutat. Li demano que s’arrisqui a dir-me quants visitants hi pot haver a Barcelona en un dia com avui d’agost. Fa números davant meu, suma, multiplica, divideix i s’aventura amb una xifra: 200.000 persones. Dos camps del Barça plens, movent-se d’aquí cap allà; fent-se selfies amb pal, fent cua per entrar al Museu Picasso, per pujar al Bus Turístic o per utilitzar els vàters de la platja; circulant amb vehicles curiosos de noms també pintorescos ( segway, trixis, Go-cars, rick-shaws ); ocupant, en definitiva, els carrers de la ciutat, allò que el paisatgista Josep Llinàs defineix com el passadís de casa nostra.
D’aquí que les tensions explotin a l’agost: quan els ciutadans més necessiten l’espai públic, més ple se’l troben. Turistes que baden i barcelonins que van a la idea. Gent que no ha triat néixer aquí i persones que sí que han elegit, voluntàriament, passar uns dies a Barcelona. Nosaltres i ells, i un sol espai. I una idea tan impopular com arrelada als gens de l’ésser humà: primer, els de casa. Els que hi érem abans, els que som d’aquí. I un dia que tinguem temps ja discutiríem on és aquí i quan és abans.
1 - Barcelona, la marca que porta el nom de la nostra ciutat
