Publicitat
Publicitat

RETRATS QUE PARLEN

Ada Colau: 'La llum al final del túnel'

Amb cara neta, ulls penetrants i pentinat senzill, la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) té l'atractiu de qui va del que és perquè pensa i fa el que diu. Ni un gram de demagògia, només indignada eloqüència enmig de la indecència general.

Ara mateix és una de les veus més valentes i creïbles que sentim. Una alenada d'aire fresc que deixa en clar fora de joc tanta mòmia política. Comparar-la amb Chacón evidencia quina caricatura de l'esquerra més patètica és ara mateix el PSOE.

Amb ella redescobrim que hi havia raons nobles per entrar en política: lluitar fins on calgui perquè un poder despòtic deixi de tenir-ho tan fàcil per destruir la vida dels vulnerables. I confirmem que la causa de qui no té res ja no té advocats als grans partits.

La feina de la PAH demostra que aquesta minsa i precària democràcia no la podem tenir de franc, com un regal pagat amb sang pels nostres avis, sinó que haurem de lluitar com ells van fer si volem mantenir-la i aprofundir-hi.

Que hi hagi gent com ella prova que la desesperança apàtica del "I jo què puc fer!" és en el fons covardia. Què pots fer? Indigna't com l'Ada, si encara estàs viu, i uneix-te als que planten cara a la legislació injusta des de la desobediència civil.

Sense més armes que l'empatia i la dignitat, ella i molts més fan possible que centenars de nens puguin avui encara dormir sota un sostre.

El seu coratge ens deixa retratats als que arrapats a un precari benestar no farem res mentre sigui al veí i no pas a nosaltres a qui vinguin a desnonar.

PUBLICITAT
PUBLICITAT