Publicitat
Publicitat

ESMOLET DE PARAULES

Adoctrinament

S'associa a veritats eternes amb set de poder, inculca repetint i ens fa empassar sencer el que mastegat estaria ple d'inconsistències. Però fins al segle XX no ha tingut aquest clar sentit pejoratiu, que el fa sinònim de reeducació i neteja de cervell.

I és que doctrina és molt diferent de ciència . Mentre que la ciència malda per demostrar que el que afirma és fals, la doctrina pot arribar a matar els que la contradiuen.

Per això educar és tan diferent d'adoctrinar. En l'educació es vol que l'alumne es mantingui com més exterior millor als coneixements acumulats i els analitzi. Per contra, l'adoctrinament el manté dins el cos de creences perquè les absorbeixi.

Quan se sofistica i arriba a tothom fa bastant prescindible la violència repressiva, perquè el control social ja l'exerceixen els mitjans presentant amb un insidiós biaix la informació. Té sentit, doncs, preguntar-nos fins a quin punt la nostra mirada al món se n'escapa.

Ho és, per exemple, convèncer un país que té un origen mític que es perd en la nit dels temps i que està predestinat a un gloriós destí. Però també fer creure que només hi ha un sistema econòmic que pot garantir cert grau de benestar.

I sol ser cert que un adoctrinament sobreposat a un altre el fa encara més invisible. Perquè això intenten les doctrines: camuflar-se en la realitat fins a semblar que en formen part.

És l'instrument de l'elit perquè la massa no li qüestioni els privilegis mentre n'hi ha tants en la misèria. I és per això que el pensament crític ho té tan difícil si no hi ha cohesió social.

Però, amb diferència, el seu millor aliat és la mandra i la por que, en el fons del fons, ens fa a tots pensar.