Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

Agitat per fantasmes

El titular de la portada d'ahir deia "Aznar agita el fantasma de la fractura social", i alguns tuits de seguida van destacar que en castellà seria idèntic. El titular no m'agrada -i així ho vaig expressar-. I no pas perquè, casualment, sigui bilingüe (un fet curiós per inusual i, en el fons, anecdòtic), ni tampoc perquè sigui incorrecte.

Segons el DIEC2, fantasma vol dir "imatge mental enganyosa" i un dels sentits d' agitar és "inquietar, moure violentament". L'exemple que recull encara avala més el titular: "Agitar les passions del poble".

Si no m'agrada és perquè agitar un fantasma , que seria molt bo com a troballa, apareix sovint i des de fa temps en la premsa en castellà, fins al punt que ja és un clixé periodístic.

De clixés n'hi ha molts. Ho són, per exemple, seguir un full de ruta , trepitjar línies vermelles o posar en valor . Fa uns anys no els hauríem ni entès i ara no en sabem prescindir.

Són píndoles conceptuals prefabricades, tan útils com perilloses, i jo només en condemno l'ús abusiu i inapropiat. Ara bé, quan al clixé s'hi afegeix el calc, crec que és bo que fem l'esforç de dir-lo amb paraules diferents en lloc de quedar tranquils veient que és un calc correcte.

No dic que sigui dolent trencar la baralla , tancar files o passar pàgina però reforcem la identitat del català quan optem per estripar les cartes , fer pinya o girar full . I potser també val més brandar espantalls que no pas agitar fantasmes .

Dir-ho amb altres paraules sovint sobta, fa riure o sona poc neutre, i obliga a refer la complicitat que amb el calc ens asseguràvem.

Si jo el defenso és perquè m'espanta el que temo que no sigui cap fantasma: el perill d'acabar parlant un dialecte del castellà.