CONFONDRE democràcia amb dret a votar ens crea un greu problema quan la majoria vota un partit que menysprea drets humans. No negaré que peca de superioritat moral qui afirma que la majoria s'equivoca, però no em negueu que sense aquest pecat potser encara seríem a l'Edat de Pedra.
El greu error d'aquest reduccionisme és que ignora que cada individu tendeix a donar el pitjor o el millor d'ell mateix segons el brou on s'ha fet persona i que sumar vots d'individus que han fet xup-xup en un brou similar no obra cap miracle transsubstanciador per molt que siguin majoria.
És un reduccionisme que ens aboca a un paradoxal cul-de-sac: veure impotents com una societat s'allunya, democràticament, de la democràcia; i, de vegades, va prou enrere per sentir nostàlgia de recents règims autoritaris.
Democràticament? No pas si entenem democràcia com el dret, però també el deure, de participar en el dia a dia de la res publica, si tenim clar que exigeix desmuntar el centralisme que segrega aquest monstre opac que anomenem establishment, si la veiem incompatible amb la creixent desigualtat.
Des de la Transició, pensem que anem en un tren, la democràcia, que només ens pot acostar a Europa, i és lògic que vegem el dret a decidir com una urgència quan, parada rere parada -llei Wert, llei Fernández, llei Gallardón-, constatem que va en direcció contrària.
Però si no abandonem el pensament màgic que considera que pel simple fet de votar ja aprofundim en la democràcia, potser algun dia descobrirem que un coratjós i arriscat canvi de comboi no ha suposat cap significatiu canvi de rumb.
