Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

Aprofitem els circumstancials

El verb aprofitar , en algunes accepcions, no demana cap OD. Per exemple, quan vol dir fer profit a algú ("Els seus consells no aprofiten a ningú") o quan vol dir progressar ("Els teus alumnes aprofiten molt") o quan és pronominal ("S'aprofiten de tu").

Sí que l'exigeix, en canvi -almenys normativament-, quan té el sentit bàsic d'utilitzar ("Va aprofitar aquell retall per fer-se una faldilla").

Però potser perquè aquest OD ja està implícit en el significat del verb, tant en català com en castellà s'ha anat estenent un ús intransitiu impropi com el de les següents frases: "Com que avui no vas a treballar, aprofita per fer una rentadora" o bé "Ara que tens diners, aprofita i vés de viatge".

És un ús que a mi em sembla que té un origen castellà i que se'ns ha anat encomanant cada vegada més. Sigui com sigui, ja està prou arrelat perquè l'ÉsAdir l'accepti.

Potser ja no té sentit reprimir-lo en registres informals però en un text de to més neutre jo encara us aconsellaria evitar-lo de dues maneres: o bé afegint-hi el pronom feble ho ("Ara que tens diners, aprofita-ho i vés de viatge") o bé canviant l'ordre de la frase ("Aprofita que ara tens diners per anar de viatge").

Em fan una malícia especial les frases que comencen amb un circumstancial temporal que hauria de fer aquesta funció d'OD. En lloc de "Durant la breu mitja part, vaig aprofitar per anar al lavabo" jo sempre escriuria "Vaig aprofitar la breu mitja part per anar al lavabo".

En tot cas, els límits de la interferència són sempre imprecisos i subjectius. Alguns, per exemple, trobem "Que aprofiti!" ben català i altres creuen que només seria genuí dir "Bon profit!"