Publicitat
Publicitat

Apunts per empoderar el vot

Quan parlem de regenerar la democràcia, una de les primeres coses que ens hem de plantejar és si n’hi ha prou votant cada quatre anys en els diferents comicis, si votem massa o massa poc. Hem interioritzat tant l’equació democràcia = un vot cada X anys que arribem a pensar que la democràcia és això i no pas un ideal que s’estanca i es corromp si noves i imaginatives formes de participació no ens hi van acostant.

Alguns ens diuen que cada decisió que prenem -el diari que comprem, l’escola on portem els fills, etc.- ja és una manera de votar, però ¿no hauríem de votar, de debò, més i millor? ¿Qui ha de votar què si volem reduir a la mínima expressió la impunitat del poder?

La mentalitat més irreflexivament progre tendeix a dir que tots ho hem de votar tot, abona el referèndum perpetu, més conegut pels seus detractors com a “funcionament assembleari”. Fent-ne una caricatura, és com si en un poble aixequessin un pont votant tot el que cal fer per construir-lo, en lloc de deixar-ho als que hi entenen. Jo no hi passaria gens tranquil.

Plató menyspreava la democràcia i volia una república dirigida pels filòsofs. ¿Era només un carca, un reaccionari, o tenia part de raó considerant que la democràcia posa en mans d’incompetents, abúlics i exaltats -d’una massa manipulada pels demagogs- afers d’enorme transcendència?

Poques coses fan més mal a la democràcia que el tòpic que sentim sovint l’endemà d’uns comicis: “El poble és savi; el poble sempre té raó”. No, el poble -la suma dels vots- és tan ignorant i irracional, està tan manipulat, com ho siguin i hi estiguin els individus que el formen. El miracle de la transsubstanciació democràtica és un mite.

Però encara és més mite i superstició creure que hi ha uns filòsofs -en diguem líders il·luminats, els mercats o els tècnics- que, purificats pel seu saber, actuen de manera noble, justa i desinteressada. En això, el pobre Plató estava sobre un terròs.

El gran repte de la democràcia és aconseguir que l’empoderament dels ciutadans no comporti l’emmudiment i la impotència dels filòsofs, de les persones que hi entenen en cadascuna de les matèries sobre les quals una democràcia ha de decidir.

Als ciutadans, doncs, no els empoderarem només fent-los votar més sovint sobre més coses. Per empoderar-los cal que siguin més filòsofs en allò que voten: que votin més sobre el que coneixen millor després d’haver-ho debatut públicament i rebre’n informació dels experts. Empoderar els ciutadans és també aconseguir que votin sense ser esclaus dels prejudicis, la manipulació, la por i la ignorància.

Regenerar la democràcia potser passa, al capdavall, per fer-la una mica aristocràtica en el sentit platònic de govern dels millors. Uns millors que no han d’excloure ningú ni són cap elit. Perquè tots passem a ser els millors a l’hora de decidir en un problema que ens afecta quan ens hi impliquem a fons com a ciutadans.