Publicitat
Publicitat

TAST D’ESTIU

Buscant l’ombra desesperadament

L’ombrel·la, un manlleu modern del francès, és massa coqueta i cortesana per a la nuesa poc subtil de la platja

Si alguna cosa busquem a l’estiu és l’ombra. I ara no em refereixo a la que ens segueix mentre entomem la solana, sinó a la que fa qualsevol cosa quan s’interposa entre nosaltres i l’astre rei. Estar-se sota un pi frondós mentre corre l’airet és un plaer a l’abast de totes les butxaques. Però el meu negociat és la llengua, i treure suc de mots com solana. Una paret és solana si hi toca el sol. Aquí solana és el femení de l’adjectiu solà (com obaga ho és d’ obac), però passa a ser nom (i sinònima de solell) per designar la part assolellada d’una vall o muntanya (com obaga n’és l’ombrívola). Ara bé, la que entomem (que no és al DIEC i sí al DCVB) és l’“exposició als rajos del sol”: l’ (as)solellada o la insolació, que també vol dir la malaltia que se’n deriva.

A l’estiu diem que el sol apreta però normativament, i segons l’Optimot, hem de dir que pica o que és viu. El DIEC fa una aportació més curiosa i assegura que pitja: “El sol pitja de valent”. Per Joan Coromines sabem que apretar ja “feia forrolla” al segle XVI i que, precisament, va arraconar “el bon substitut catalanesc pitjar o espitjar” per culpa, diu l’etimòleg, “de l’afemellada mauleria dels qui temien usar-los”.

Afemellats o no, a la platja ens hem d’untar amb cremes si no volem que, en lloc de fer bronzo, acabem com escamarlans. Sembla que fer bronzo ja no es diu com es deia, però encara sento menys —volent dir bronzejar-se— el normatiu fer bronze. En canvi s’ha dit sempre posar-se moreno, i per sort és tan correcte com posar-se morè .

Si no voleu untar-vos, sempre podeu recórrer a un para-sol (que encara porta guionet perquè el formen un primer mot acabat en vocal i un segon que comença amb essa). N’hi ha que pretenen clavar a la sorra una ombrel·la, potser perquè no són conscients que només equival a la bàrbara sombrilla quan és portàtil, petiteta i de senyora. L’ombrel·la —un manlleu modern del francès— és massa coqueta i cortesana per a la nuesa poc subtil de la platja. Sí que la trobareu al mar: la duen totes les meduses.

I acabo amb la coberta de lona que fa ombra a les terrasses. En diem toldo però els diccionaris només admeten tendal, tot i que al Tirant els mariners ja entoldaven part de la nau per protegir-la del tir de l’enemic. Ara ens protegeix del que tiren els veïns que pretenen dormir a la nit.