Gerardo Díaz Ferrán: 'El parèntesi del capitalisme'
Aquest home d'aire sorrut, que recorda vagament un Edward G. Robinson en hores baixes, ha sigut l'ariet del món empresarial espanyol fins que la pudor de tot el que havia remenat era tan intensa que convertia les seves admonicions en un sarcasme.
Madrileny d'origen gallec, ja de molt jovenet feia de cobrador de l'autobús que conduïa el seu pare als anys 50, i quan en tenia 25 va fundar una empresa amb Gonzalo Pascual, l'etern company de fatigues a qui bo i mort mira de carregar els neulers.
El seu salt de l'humil transport urbà i rural al turoperador Marsans és un magnífic exemple de l'Spanish Dream, que no es fa realitat amb la feina ben feta i la capacitat d'assumir risc sinó per les tèrboles relacions amb els polítics que estan al poder.
No fa ni tres anys, quan el seu gran imperi turístic de cartró pedra ja s'enfonsava amb un esquelet a cada armari, ell encara era flamant líder de l'empresariat estatal, i tot un president del Círculo de Empresarios lloava públicament "la seva lleialtat i el seu sentit de la responsabilitat".
Amb veu enrogallada de casino provincià, ens ha dit que per sortir de la crisi "hem de treballar més i cobrar menys" i que caldria obrir un petit parèntesi en els sacres principis del lliure mercat perquè els empresaris arruïnats es recapitalitzin amb els diners dels contribuents.
La seva patètica caiguda deixa clar que, si els sindicats s'han de posar les piles i regenerar-se, encara ho ha de fer més una cúpula empresarial que va continuar votant-lo i aplaudint-lo quan ja tot apuntava que era un delinqüent.
