El Gran Wyoming: Avergonyit d'Espanya
Té alguna cosa de gat de carrer, d'heroi de novel·la picaresca de verb fàcil i enginy esmolat per la gana. La seva sàtira es limita a subratllar el surrealista desvergonyiment de la dreta espanyola, i fa sang en la muda complicitat de les mirades atònites.
Neix a Madrid el 1955 de família aragonesa farmacèutica i franquista, i no s'adona que viu en dictadura fins que amb 17 anys va a matricular-se a medicina i es troba la universitat presa per policies amb metralletes.
No ha sigut de cap partit però té alguns amics que van ser torturats quan Fraga era ministre.
Ser de classe benestant li permet viatjar per tot el món i descobrir que només hi ha certa llibertat i es viu bé -només serveix d'alguna cosa la protesta pacífica- als països que han passat per la socialdemocràcia.
Defineix la Constitució com una merda provisional que van escriure amb l'exèrcit apuntant sota la taula, i té claríssim que, tot i la Transició, Espanya va seguir sent franquista.
Per això, si li pregunten què fa, diu que fa humor antifeixista, i sap que, per desgràcia, no és cap anacronisme. I és que el centre és l' extrema dreta quan una TVE del PSOE pot ordenar la suspensió preventiva d'un programa en què un tal Monzón, ell, hi entrevistava un Monzó pel perill que fessin bromes de la família reial.
Que el socialisme espanyol no deixi ni piular a qui, manant la dreta catalana, parla i escriu lliurement de l'Ebre cap aquí, li fa tenir clar que Catalunya no és Espanya i té el dret democràtic de preguntar-se si vol ser part d'Una Nació que a ell sovint li fa vergonya.
