Publicitat
Publicitat

UNA FRASE AMB CUA

Harakiri a la tercera edat

"La gent gran que ja no es val s'ha d'afanyar a morir"

Taro Aso

La cruesa expeditiva del ministre de Finances japonès té la virtut d'ensenyar la pota del llop sense la capa enfarinada d'eufemismes a què ens tenen acostumats altres polítics.

Diu exactament el que li convé al sistema on ens estem instal·lats: que la gent gran que en lloc d'aportar gasta es mori de la manera més ràpida i discreta possible. Deixa anar pel broc gros el que ja és un clam inconfessable en les societats on el desig individual de viure al màxim va trencant els vincles solidaris.

És el futur que construïm condemnant els joves a qui toca tenir fills a una espera incerta en la precarietat. Cada fill que podrien tenir i no tenen ens envelleix com a cos social i va fent més insostenible la nostra pròpia vellesa.

Quan el principi suprem és el guany, un lloc de treball està obligat a ser competitiu en el mercat global. Si algun dia torna a ser la solidaritat, valdrà per allò que ens dóna i crisis com aquesta se superaran treballant més tots.

L'autèntica qualitat de vida ens la dóna fer-se i sentir-se útil a la comunitat. Tot el que pugui aportar algú, sigui vell o jove, ens enriqueix humanament i és sempre infinitament millor que tenir-lo arraconat com si no servís per a res.

Però això exigeix que la nostra feina sigui més que una matèria primera perquè algú es faci ric. Només si muntem la societat perquè la gran majoria dels vells que encara poden ser útils ho siguin, incloent-hi aquest gran tanoca del Taro Aso, no haurem d'obligar els més invàlids a morir-se ràpid.