21/10/2012

IÑIGO URKULLU: Jesuïtisme sense èpica

1 min

Reservat i discret, notes que l'incomoda el primer pla. En la mirada ullerosa, però sempre vigilant, hi ha aquell tel de melancolia que sol deixar la maduresa prematura. No oblida mai cap cara i ho apunta tot en un bloc amb lletra petita. És dels que cuiden l'entorn com a la família.

Fill de treballadors biscaïns, parla basc des del bressol. Tot ho ha fet quan tocava, com si la genètica li dictés el destí: estudiar per mestre al seminari i entrar al PNB. I no sorprèn que se'n fes als 16 anys si tenim en compte que el seu oci adolescent era passar-se les tardes al batzoki amb un pinxo i una coca-cola.

No l'ha projectat al poder el carisma ni els dots de líder sinó un treball de formigueta que teixeix consensos cedint sempre que cal. Després d'un Arzalluz viperí i etnicista i un Imaz brillantment apassionat, ell és el soft landing en un jove aparell renovat.

Amb 22 anys ja feia discursos a l'Alderdi Eguna i, encara que li falta veu, sornegueria i mala llet per enardir les campas , coneix tan a fons els seus i té tan clar què volen sentir que saltant-se les aclamacions n'obté el mut suport.

Parla en un to monocord que provoca la somnolència confortable d'un dièsel ben greixat. Però els seus sil·logismes són tan previsibles que si fas una becaina no et perds res.

Si arriba a lehendakari el seu jesuïtisme no tindrà l'èpica d'Ibarretxe, ni dirà "los bascos y la bascas" amb aquell zel messiànic d'inclusió. Però a Neguri, a la riba dreta de la ria del Nerbion, molts empresaris i banquers podran dormir més tranquils.

stats