Publicitat
Publicitat

RETRATS QUE PARLEN

JOSÉ IGNACIO WERT: Martell de l'ensenyament públic

Encara que se sent madrileny de soca-rel, a aquest alumne del Colegio del Pilar -i, per tant, marianista des de petit- no li fa res xampurrejar el català. I en diu així, català , tot i que sembla que li ve de parents valencians per part de mare.

Havent pujat entre democristians suaument antifranquistes, algun sacseig emocional gens aliè a la seva relació amb Edurne Uriarte -i lligat, per tant, a la violència d'ETA- n'ha fet un espanyolista que subvenciona biografies on Franco no és dictador.

Professionalment, era només un especialista en estudis demoscòpics que es movia en l'entorn de Prisa. Va ser necessària la crida de Rajoy perquè se'ns revelés com a terrible martell de l'ensenyament públic.

L' obsessió per "no adoctrinar" en educació cívica l'obliga a eliminar dels llibres de text tota al·lusió als drets humans i a la justícia social. El posa nerviós el més petit indici de rebuig a l'homofòbia. Diu que són "cuestiones controvertidas ".

I el buit que queda l'omple amb lloances al capital privat com a gran creador de riquesa i fent por als nens amb els seus particulars papus: el nacionalisme excloent i el terrorisme.

Sempre més li haurem d'agrair que hagi deixat tan clar que això d'espanyolitzar s'assembla molt a una teletransportació als primers capítols de Cuéntame .

Però el mal és que ara hi som: més alumnes per aula sense suport per integrar-los, més hores docents impartides per mestres esgotats que si estan de baixa cobren la meitat. I ara, de propina, l'assignatura de FEN.

Ai, Wert, com diu la teva dona, "Basta ya!"