Llibertat

L'ocell llargament engabiat dubta molt abans d'aventurar-s'hi. Som tan esclaus dels nostres hàbits que fins i tot quan ens passa el singlot el trobem a faltar. I, per acabar-ho d'adobar, és una terra verge on no podem encolomar les nostres febleses i covardies al manaire de torn.

Erich Fromm, l'inconfessat guia moral dels progres dels 60, afirma que provoca sentiments de buidor i ansietat que només minven quan construïm un substitut del vell ordre que ens feia sentir segurs.

La història va plena de processos d'alliberament que acaben en règims encara més autoritaris. El fet que la vulguem i al mateix temps ens faci por explica la lentitud exasperant amb què es conquereix, fent quatre passes endavant i tres enrere.

Suposa no dependre de cap droga en el sentit més ampli: ni whisky ni videojocs, ni borsa ni Barça. Viure sense escapismes que ens alienin, sense enemics falsos o inventats que carreguin les nostres culpes, sense integrismes que donin resposta als misteris.

I per això només és suportable si vivim entregats a alguna causa que ens transcendeixi. Estem fets de tal manera que la llibertat egoista se'ns acaba convertint en un malson que ens aïlla i ens fa tornar bojos.

Aquest és l'infern on ens aboca el capitalisme i d'on voldríem que ens tragués la independència. L'única llibertat que val la pena exigeix avançar plegats, demana que els de davant s'aturin una mica per esperar els que han quedat enrere.

Si l'autogovern i la cohesió social no progressen alhora, les insídies i conflictes que assetgen el procés sobiranista acabaran pesant més que la immensa il·lusió que l'ha posat en marxa.