UN TAST DE CATALÀ
Misc 30/11/2013

Lliçó fonètica de Fred Astaire

i
Albert Pla Nualart
1 min

CATALÀ A L'ATAC és el palíndrom que dóna títol a una sèrie de microespais emesos per TV3 en què l'enginy d'Enric Gomà sobreposa diàlegs a escenes de films clàssics (i ja sense drets d'autor) per conscienciar-nos d'errors que cometem sovint quan fem servir la llengua del país.

L'humor una mica surrealista i vintage del guionista va com anell al dit a un format que té la gran virtut de saber guanyar-se la complicitat del televident fent-lo riure sense caure en el didactisme carrincló de projectes similars.

Un excel·lent, doncs, de nota global. Deixeu-me, però, que suspengui el capítol Idil·li col·lateral , dedicat a la ela geminada i en què Fred Astaire ensenya a la seva parella de ball com es pronuncia aquest so.

L'objectiu de fons és ortogràfic però el missatge que se'n desprèn és que la ela geminada hauria de sonar sempre, cosa que -almenys en dialecte central- resulta afectat i ridícul.

L'espectador cultivat hi sap veure una llicència: no s'ho pren literalment. Però l'espai, pel seu contingut, s'adreça sobretot al neòfit, que va mal equipat per llegir entre línies.

N'hi hauria hagut prou fent dir al Fred: "No pateixis, reina. Normalment no es pronuncia". És el criteri del llibre d'estil de TV3: "Com a norma general pronunciarem la ela geminada com si fos una ela simple, tal com es fa espontàniament".

Però en Català a l'atac també hi col·labora l'IEC, que fa una proposta d'estàndard oral on es considera no recomanable no pronunciar-la.

L'ideal seria arribar a un criteri unitari mínimament realista, que ens deixi anar pel món sense sentir que anem clenxinats com el Fred Astaire.

stats