Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

Márquez treu un minut a Lorenzo

UN TITULAR com el del títol és una font de maldecaps per al lingüista d'un diari. La seva intuïció hi percep un ús estrany de treure, però totes les alternatives que troba, i proposa al redactor d'esports, són massa llargues o no acaben de dir el mateix.

Pot canviar treu per avantatja o supera o fer subjecte el perdedor i dir que perd un minut. Però, informativament, interessa fer subjecte el guanyador, i subjecte d'un verb d'acció. Treu ho és. En canvi, avantatja o supera descriuen situacions.

Però d'on surt aquest treu? Què vol dir que qui arriba primer treu alguna cosa (temps, punts, etc.) als que arriben després?

Remenant diccionaris concloc que aquest ús té l'origen en una accepció de treure sinònima de fer sobresortir i, més concretament, de fer sobresortir una part del cos, com a "cargol treu banya" o a "treure les ungles".

Fa de mal dir si, partint d'aquí, treure arriba tot sol a significar "sobresortir una part del cos respecte al cos d'un altre", o si hi arriba influït per sacar. I, per tant, seria un calc dir que en Joan li treu un cap al seu germà.

En tot cas, sembla que aquest ús entra al món de l'esport a través de l'hípica, en què és habitual, almenys en castellà, dir que un cavall treu (saca) un cos a un altre. Per un procés metafòric, el cos passa a ser temps o punts o qualsevol altra manera d'expressar un avantatge en una cursa.

Ara bé, si aquest ús triomfa als titulars és perquè -ho he dit abans- permet expressar l'avantatge com a acció realitzada pel guanyador. Convé tenir-ho present abans de decidir si és un útil manlleu o un calc condemnable.