Publicitat
Publicitat

UNTASTDECATALÀ

Reiniciem el curs

Avui començo un nous curs després d'unes breus vacances de tast , i això em fa pensar que una de les il·lusions del meu primer dia de classe era estrenar un plumier: amb bolígrafs, retoladors, goma d'esborrar, llapis i maquineta per fer-hi punta.

En dèiem plumier o en dèiem estuig? De les dues maneres, tot i que el plumier tendia a ser de fusta i tapa lliscant i l'estuig -l'hauríem escrit estutx- d'escai amb cremallera. Però el DIEC2 ens deixa sense plumier i estuig, i diu que n'hem de dir plomer i estoig.

Estoig deriva d'estojar, que en català antic i certs dialectes vol dir desar, guardar bé. La formes occitanes són estuig i estujar i d'aquí vindria el castellà estuche. Fa de mal dir, doncs, si l'encara vivíssim estuig és només d'influència castellana.

Sigui com sigui, la normativa avui no diferencia entre l'estoig per guardar joies i l'estuig per guardar llapis i ens fa dir-ne estoig de totes dues coses. Però, a més, l'estoig també permet guardar-hi les ulleres o la guitarra, tot i que em sembla que la majoria el veiem massa solemne i preferim una funda.

Plumier és un gal·licisme que ja recullen la majoria de diccionaris (GDLC, D62, etc.), i penso que el DIEC2 faria bé d'admetre'l. Primer, perquè l'avala un ús antic i arrelat; i segon, perquè plomer -l'equivalent normatiu- evoca més els sentits que té plomall.

Només el temps dirà, doncs, si la flexibilitat de les noves generacions per interioritzar els mots que els proposen farà que algun dia associïn aquest estoig que jo veig rígid i vellutat a la il·lusió d'un primer dia de classe que a mi ja em queda molt lluny.