24/12/2012

Vegetació nadalenca

2 min

Avui farem un petit repàs de vegetació nadalenca. Comencem per la més moderna, la ponsètia, aquesta planta de fulles vermelles ideal per a un detall però que sol acabar ben pansida. Ponsètia és l'adaptació del nom en llatí ( Poinsettia ) però també en podem dir flor de Nadal .

I continuarem amb el grèvol i el galzeran, que tot i tenir en comú la inicial i unes vistoses baies vermelles, són molt diferents.

El grèvol és un arbre ben curiós. Les fulles de contorn espinós són només per defensar-se dels herbívors, de manera que quan deixa de ser arbust les més altes ja són del tot llises. A més, hi ha mascles i femelles, i només aquestes tenen el fruit roig.

El galzeran és una herba perenne que no fa més d'un metre. El que diries que són fulles són en realitat tiges aplanades, del centre de les quals surten les boletes, i és una de les poques espècies que poden viure a l'espessa ombra de l'alzina.

No ens hem d'oblidar del vesc, una planta que vampiritza les branques dels arbres xuclant-ne la saba. Té propietats medicinals com a vasodilatador i cardiotònic i se'n treu la matèria enganxosa que posada en vímets i joncs serveix per caçar moixons cantaires.

Se la considera portadora de bona ventura i per això també se'n diu ram de la sort . Els antics druides cèltics -ho sabem gràcies a l'Astèrix - l'havien de dallar amb una falç d'or perquè no perdés les propietats màgiques.

I acabo amb la més humil, la molsa, que no s'aixeca ni 10 cm i prescindeix de flors, arrels i llavors. Però no hi ha res com el tacte i l'olor d'aquesta catifa flonja per activar en les capes profundes del cervell els Nadals més remots de la nostra infantesa.

stats