24/12/2010

Quan la calenta arriba abans que la freda

1 min
Navidades, RAE

La nadala del Suprem és difícil d'ignorar. Ja teníem damunt l'escalfapanxes les quatres felicitacions que no captura la xarxa digital (i com l'adoren els carters!), i amb la grossa arriba aquest "Felices Navidades y un 2011 vehiculado en castellano" . La freda, per no dir congelada, arriba l'endemà de la calenta: unes esperançadores declaracions del flamant nou director de la RAE, José Manuel Blecua.

Una feliç conjunció astral -passa fins i tot al Vaticà- ha posat al davant de la rància institució un home humil, savi i tolerant (com ho era el seu pare). Blecua no només s'adona que el castellà no corre cap perill a Catalunya i que és el català la llengua feble i amenaçada, sinó que, sobre la immersió, afirma una obvietat tan insòlita (dita en castellà) com que ell no ha d'opinar sobre el que estableix un Parlament lliurement elegit.

I, com cal esperar de qui és capaç de pensar al marge del nacionalisme (el de debò), té també una actitud molt més oberta davant la llengua. Diu amb tota naturalitat el que a algun almogàver autòcton li sembla una heretgia: "El fet que una paraula no sigui al diccionari no vol dir que no es pugui usar. Els escriptors i els diaris fan servir contínuament termes que no són al diccionari i no passa res". Ja diuen que déu tanca una porta i n'obre una altra, encara que, en aquest cas, primer ens l'hagi obert i després en hagi clavat un suprem cop de porta als nassos.

stats