Claus poc explicitades de la nova norma
És cert que els 10 exemples que donem de formes que passen a ser admeses per la GLC obren el ventall de la correcció per acollir-hi millor tots els registres i dialectes però també ho és —tot i que es dissimula— que, a més de ser més habituals en l’ús que les fins ara normatives, la majoria són també més paral·leles al castellà. Com més informal és un registre menys adequat és distanciar la correcció de l’ús. L’ideal de depuració que hi havia en Fabra no era incompatible amb la llengua literària, en què l’artifici i l’arbitrarietat estan justificats. Però obrir l’estàndard als diàlegs d’una sèrie on hi surt gent de tota mena crea un conflicte irresoluble entre la depuració i la versemblança.
I és que, de fet, l’ideal de depuració fabrià conté una càrrega ideològica que va més enllà de la simple defensa de la genuïnitat. En efecte, per a Fabra depurar també va ser en part -només, per sort, en una petita part- emmirallar-se en la llengua medieval i rebutjar com a interferència el que sovint era només evolució convergent. I fer-ho, també en part, com una manera de superar la diversitat dialectal acostant les varietats modernes al referent clàssic -més unitari- dels segles XIII, XIV i XV. Quan ara la GLC admet que, per exemple, alguns contactes entre preposicions àtones i que són genuïns està admetent tàcitament que una llengua és el resultat de la seva pròpia evolució i no de l’evolució que s’hauria donat si la història hagués anat d’una altra manera. I en el fons també ve a reconèixer que quan una forma sintàctica està tan integrada que extirpar-la handicapa l’usuari, és que ja és genuïna.
Però el pas que fa en aquesta direcció la GLC el fa, per no crear escissions ni obrir ferides, amb peus de plom. I això pot portar algú que no sàpiga fer una lectura estratègica de la seva retòrica a preguntar-se quin sentit té admetre tot de formes més acostades al castellà mantenint les de sempre si no es diu, alhora, que les de sempre -les de la norma fins ara vigent- no són adequades en certs registres. Es digui o no, la veritat és que aquestes formes més acostades al castellà i, tanmateix, ben genuïnes resolen necessitats comunicatives que quedaven molt mal cobertes recorrent només a les formes fins ara normatives.
Per no obrir ferides, la GLC es disfressa de descripció i aparenta haver només ampliat la norma, però aquesta estratègia acumulativa té uns clars límits. En algun moment caldrà dir que s’acullen en la correcció formes abans vistes com a poc pures perquè són clarament més adequades en determinats registres que les pures. I el temps també demostrarà que, en molts casos, pretendre que un usuari de la llengua passi de les unes a les altres en funció del registre és pragmàticament insostenible. O les unes o les altres acabaran sent obsoletes.
Per saber-ne més: 10 coses que passaran a ser correctes amb la nova gramàtica
