Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

El punyeter 'de' dels noms

Un dels camps més desesperadament arbitraris de les convencions lingüístiques és el dels antropònims. El nom diu molt de nosaltres i de vegades cedim a la temptació de modificar-lo perquè ens acceptin millor o per integrar-nos en un nou medi.

Això pot fer parar boig l'editor que intenta tenir un criteri coherent. Un exemple típic és la catalanització erràtica i circumstancial del nom de pila. Començant per polítics com Vidal-Quadras o Sánchez-Camacho i acabant per arquitectes i cantants d'òpera.

Però avui vull parlar d'una altra font de maldecaps: aquest de entre nom i cognom que trobem tan sovint en les llistes electorals. Sobretot les dels partits més de dretes.

Tot i que ennobleix i fa patxoca, també pot fer nosa. És el que li passa a María Dolores de Cospedal quan ha de predicar sacrificis entre els més pobres. I per això se l'ha tret d'alguns cartells electorals. Pel camí que va tot, potser s'acabarà dient Lola Cospedal.

Però planteja un altre gran problema: si és o no part integrant del cognom. I els titulars del diari són una bona mostra del caos imperant. Els De Guindos alternen amb els Guindos i fan encara més confusa la informació econòmica.

Sembla que la norma hauria de ser prescindir del de , com ens ensenyen Unamuno i Valle-Inclán, però si a aquest -que, per cert, es deia Ramón Valle Peña- no li diem pas Del Valle, per què al seleccionador espanyol només li podem dir Del Bosque?

El català no s'escapa del dilema i l'exemple més il·lustre és la presidenta del Parlament, una senyora tan formal que vol encorbatar la CUP. És potser per això que els mitjans catalans només gosem dir-li De Gispert.