Opinió 27/07/2015

Cultura popular

A Andorra la Vella tornarem a ballar el contrapàs diumenge de la mà de l'Esbart de la capital i veurem dansar els gegants pels carrers gràcies a la Gresca gegantera; però és que fa poc més de trenta dies rodàvem falles pel Centre Històric

i
Albert Roig
2 min

Diumenge passat, l'edició en paper de l'ARA incorporava un suplement especial dedicat al 125è aniversari del naixement de l'etnòleg i folklorista Joan Amades, i amb el qual feia "una reivindicació de la cultura popular, tant en el seu vessant de patrimoni històric com de realitat viva" tal i com explicava en el seu editorial.

Es tracta de realçar la figura d'Amades i la seva immensa tasca gràcies a la qual avui podem recuperar tradicions perdudes de fa anys, o entendre la significació de les que han aguantat el pas del temps fins arribar tal i com les coneixem avui en dia.

En tenim mostres aquests dies a través de les festes majors que ja han passat o les que han de venir. A Andorra la Vella tornarem a ballar el contrapàs diumenge de la mà de l'Esbart de la capital i veurem dansar els gegants pels carrers gràcies a la Gresca gegantera; però és que fa poc més de trenta dies rodàvem falles pel Centre Històric (amb una tasca al darrera de recuperació històrica per part dels Fallaires d'Andorra la Vella on, precisament, Amades hi té un protagonisme compartit ja que es va retrobar una música que segons escriu en la seva obra el Costumari català, la cantava la mainada a Andorra a l’hora de la cremada de falles), i a principis d'any menjàvem l'escudella de Sant Antoni que la Confraria d'Escudellaires d'Andorra la Vella ens ofereixen cada 17 de gener... i així podríem continuar festa a festa, col·lectiu per col·lectiu, parròquia per parròquia.

Tot aquest mosaic ha perdurat en el temps gràcies a persones i col·lectius que les han fet perviure, que les han recuperades i que les han adaptades als temps, malgrat totes les adversitats que s'han pogut trobar al llarg dels anys i que han tingut el seu moment més crític en el d'una societat abocada al consum i al capitalisme desbordat, al diner fàcil, a l'oblit institucional i a la pèrdua d'identitat.

Posar en valor, doncs, la cultura popular que és feta des del carrer, des de l'associacionisme. Una cultura que tal com indica el seu nom és d'arrel popular. Posant la creativitat al servei de la col·lectivitat, que cohesiona societats, que parteix del poble i que s'hi identifica. I segurament el més important: evoluciona amb ell, perquè tal com s'afirma en el suplement de diumenge, la cultura popular és un patrimoni viu i de tots.

stats