Misc 06/03/2015

“Aquestes obres són de l’època de quan érem rics i tot valia”

La crisi ha obligat a aturar projectes que sobre el paper eren viables

i
Albert Solé
3 min
El juliol passat es van reprendre les obres per acabar el Palau de Congressos de Palma.

Barcelona“Amb un llapis i un paper es poden fer miracles”, explica Xavier Latorre, enginyer tècnic d’obres públiques ja jubilat i exdiputat del CDS al Parlament de Catalunya, en referència als plans de viabilitat econòmica que han de tenir tots els projectes d’obres de les administracions públiques. Per a Latorre, molts d’aquests plans que es fan són paper mullat: “Hi ha molts plans de viabilitat que obeeixen a hipòtesis que no tenen res a veure amb la realitat”. Aquest veterà enginyer d’obres públiques no coneixia el cas del pàrquing de Jaume I a Tarragona, però tampoc es posa les mans al cap. “Tots aquests edificis i aquest tipus d’obres són de l’època de quan érem rics i tot valia, i el temps ha demostrat que era inviable”, apunta. “És el país que tenim”, afegeix. L’ARA va fer una crida als lectors perquè ens recordessin casos similars al de l’aparcament de Tarragona. Torredembarra, Manresa i Anglès queden retratats, però Barcelona també, amb els diners enterrats al tronc central de la L9 del metro de Barcelona.

El teatre auditori de Torredembarra

Torredembarra no té teatre, i en plena bombolla econòmica l’Ajuntament en va planificar un de ben formós que fos l’enveja de la zona. El 2008 van començar les obres del teatre auditori municipal amb un cost inicial de 2,37 milions d’euros al costat de l’estació de tren, al peu de l’antiga N-340, però el febrer del 2010 l’aleshores alcalde, Daniel Masagué -ara imputat per corrupció-, va decidir aturar les obres perquè s’estava desviant massa el pressupost: 1,7 milions més. Des d’aquell dia, amb l’esquelet de l’edifici aixecat, no s’ha mogut ni una pedra en els últims cinc anys. L’actual alcalde, Enric Grangel, ha dit que pretén acabar les obres del teatre d’una vegada, però encara no s’ha pres la decisió. A diferència del pàrquing de Tarragona, l’edifici no podrà buscar un ús diferent del de teatre, ja que si ho fes perdria la subvenció del Govern.

La Fàbrica Nova de Manresa

A Manresa, la fàbrica Bertrand i Serra, coneguda a la ciutat com la Fàbrica Nova, feia anys que tenia un gran espai fabril sense ús. El 2006, quan els ajuntaments lligaven els gossos amb llonganisses, el consistori manresà va anunciar la gran inversió urbanística en aquell espai: 60.000 metres quadrats que s’havien de convertir en un gran centre comercial, zones d’oci, hotels i habitatges. Les obres van començar pel principi, enderrocant tots els edificis històrics de la gran fàbrica de Manresa, menys la nau central. Però amb els primers espetecs de la crisi, l’Ajuntament va paralitzar les obres. Des de llavors, un gran solar ple de runa presideix el centre de la capital del Bages, i encara no saben què fer-ne.

La biblioteca municipal d’Anglès

A Anglès tenen una biblioteca nova de trinca des del 2011, però encara no l’han pogut fer servir. Projectada també en temps de vaques grasses, aquesta biblioteca sí que es va arribar a construir sencera, però abans de la inauguració l’ajuntament d’aquest municipi de la Selva va decidir ajornar l’entrada en funcionament de l’equipament a l’espera de temps millors. Anglès era una de les localitats catalanes amb un nivell d’endeutament més gran, i l’alcalde va tancar la biblioteca per por de no poder fer front al pagament del manteniment de l’edifici. Amb aquella decisió, la Generalitat va enviar a una altra biblioteca de la zona els llibres i els ordinadors que havia comprat per a Anglès. Quatre anys després, aquesta població encara no té biblioteca, però al poble corre la brama que l’ajuntament la vol inaugurar abans de les eleccions municipals.

El Palau de Congressos de Palma

L’esquelet del Palau de Congressos de Palma és una de les obres que més representen l’època de la bombolla immobiliària a les Balears. L’Ajuntament i el Govern Balear estan endeutats fins a les celles per pagar unes obres que van estar aturades dos anys per falta de finançament: faltaven 36 milions per acabar-les, per arribar als 120 milions totals. L’estiu passat el Govern Balear va reprendre les obres. Les Illes, marcades pel turisme de sol i platja, volen un Palau per organitzar congressos i desestacionalitzar el sector.

stats