Publicitat
Publicitat

Escepticisme dels ecologistes davant dels canvis en política ambiental

Critiquen que arriben tard, són insuficients i els falta pressupost

“És cert que amb un any no es pot fer tot, però segur que es podia fer més del que s’ha fet”. Així resumeix Joandoménec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la tasca del Govern des que fa un any es va fer públic un manifest - Declaració a favor del patrimoni natural de Catalunya - signat per 450 acadèmics, no només del món de l’ecologisme, que criticava les polítiques ambientals de la Generalitat, també les heretades del tripartit. D’aquell manifest, que constava de sis punts, només se n’ha complert un, i de manera parcial, que és la recuperació de les competències en parcs i espais naturals -la direcció general de Biodiversitat- per part del departament de Territori i Sostenibilitat.

Encara continuen sota el paraigua de la conselleria d’Agricultura les competències en boscos, caça i agents rurals. “S’ha de valorar, cert, però arriba tard. S’ha fet un traspàs parcial, un any després d’haver-ho reclamat, i a quatre mesos del final de la legislatura”, argumenta Josep Maria Mallarach, consultor ambiental i representant de la Institució Catalana d’Història Natural. La crisi del Govern provocada pel trencament amb Unió és el que ha permès la recuperació de la competència de parcs naturals. Medi Natural i Sostenibilitat van quedar separades en dues conselleries diferents, governades per partits diferents, el 2010, quan sempre havien anat juntes des del 1991. Jaume Terradas, professor emèrit d’ecologia de la UAB i primer director del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), ho té clar: “És important posar fi a les batalletes que hi havia entre les dues conselleries, però el que és important no és qui té la competència sinó qui té els diners, i dubto que canviï gran cosa perquè els pressupostos segueixen sent escassos”.

Agència en curs

El 4 de juny del 2014 Josep Maria Mallarach i altres signants de la declaració van comparèixer a la comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament per explicar les raons que els havien portat a redactar aquell manifest. Un any i un mes després no s’ha avançat gaire. “A banda del tema de parcs naturals, dels altres cinc punts no s’ha fet res, o si s’ha fet no es nota -lamenta Mallarach-. La Fiscalia de Medi Ambient continua sense poder actuar perquè no té recursos”.

La conselleria de Santi Vila, però, va anunciar al maig la creació d’un consell d’experts per dissenyar la futura Agència Catalana del Medi Ambient i del Territori, un projecte per aplegar en un sol ens gran part de les diverses competències ambientals i territorials repartides actualment en diversos òrgans de la Generalitat. Dins d’aquest consell hi ha l’ornitòleg Jordi Sargatal, un dels 450 signants del manifest de fa un any. “L’anunci està bé, però ja veurem què acaba sent. D’anuncis d’aquests se n’han fet molts que han acabat en no res”, puntualitza Mallarach. Després de la seva intervenció al Parlament, aquest consultor ambiental reconeix que s’ha reunit diversos cops amb el Govern i amb els partits polítics: “Estem en converses per resoldre-ho, però encara no puc dir res”.

Joandomènec Ros, president de l’IEC, opina que el medi ambient sempre ha sigut el germà pobre dels pressupostos públics, però valora el canvi que s’albira: “El conseller Vila va fer un discurs al Parlament interessant amb què sembla que entoma la nova responsabilitat”.

Declaració a favor del patrimoni natural de Catalunya

  • (No) Aturar immediatament el desmantellament de les polítiques de conservació del patrimoni natural, i revertir, a partir d’enguany, les tendències de reducció de pressupostos i d’equips humans que s’hi destinen.
  • (No) Mantenir o recuperar els programes de recerca i de seguiment del patrimoni natural [...], i fer-ne públics els resultats anualment.
  • (Si) Reagrupar les competències sobre gestió i planificació del patrimoni natural amb la resta de competències ambientals en un únic departament responsable de les polítiques ambientals.
  • (No) Impulsar la consolidació d’una administració pública moderna i eficaç que superi les greus disfuncions actuals [...].
  • (No) Tramitar, aprovar i aplicar, amb la màxima urgència [...], la llei de la biodiversitat i del patrimoni natural i l’estratègia catalana de conservació de la biodiversitat, i que es concretin els acords del conveni de la diversitat biològica, les directives europees i les lleis estatals a Catalunya.
  • (No) Millorar l’accés a la informació, la participació i la justícia en matèria de medi ambient [...] dotant la Fiscalia de Medi Ambient dels mitjans per poder fer front als delictes ambientals greus.
L'