Publicitat
Publicitat

PAISATGES QUIN PAÍS TENIM?

Idees que donen valor al que tenim

Iniciatives com la Wikipedra, que recopila les barraques de pedra seca típiques de Catalunya, i experiències petites com els Boscos de Pastura del Lluçanès per evitar incendis demostren que sabem cuidar el que és nostre

El 30 d’octubre el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va publicar la declaració de bé cultural d’interès nacional (BCIN) de cinc barraques de pedra seca de Mont-roig del Camp, és a dir, que s’integren a les zones d’interès etnològic i se’n delimita l’entorn de protecció. Les barraques o cabanes de pedra seca són les construccions escampades arreu de Catalunya, i en general de tot l’arc mediterrani, fetes amb els materials més bàsics destinades a servir d’aixopluc al pagès o el pastor i guardar-hi les eines, entre molts altres usos. Aquestes cinc barraques de Mont-roig del Camp formen part de la llista de més d’11.000 cabanes inventariades a la web Wikipedra, que recopila gran part d’aquestes construccions del nostre país. Aquesta web és una iniciativa de l’Observatori del Paisatge, amb el suport de l’Obra Social de CatalunyaCaixa, que neix de la feina inicial feta pel grup Drac Verd de Sitges.

131 voluntaris de tot Catalunya

Wikipedra va néixer el 2011, i quatre anys després ja ha superat les 10.000 barraques, identificades en un mapa, amb la seva fotografia i descrites fins al més petit detall. I tot gràcies a la tasca desinteressada de 131 voluntaris d’arreu del país apassionats per aquest tipus de construccions tan característiques del nostre paisatge rural. Aquests voluntaris dediquen el seu temps lliure a localitzar i inventariar aquestes barraques, per després introduir tota la informació a la web, que posteriorment un responsable valida. L’objectiu, a més de contribuir al coneixement i la conservació de les barraques -algunes de les cabanes de la llista estan en mal estat-, també és potenciar-ne el valor turístic, arquitectònic i educatiu.

A 37 de les 41 comarques hi ha com a mínim una barraca de pedra seca identificada, tot i que on se’n concentren més és al Bages (2.332) i a l’Alt Camp (1.690). Hi ha dues poblacions en especial que estan plenes de construccions de pedra seca: Monistrol de Calders (Bages), amb 676 d’identificades, i el Pla de Santa Maria (Alt Camp), amb 561. A més distància hi ha Mediona (Alt Penedès, 263) i la Bisbal del Penedès (Baix Penedès, 218).

El Lluçanès

Cada any quan arriba el primer gran incendi de la temporada, una de les causes principals, més enllà d’una negligència, és el mal estat de conservació dels boscos. Als propietaris, la gran majoria privats, no els surt a compte netejar el sotabosc i aquest és el principal combustible per a les flames. Al Lluçanès, una subcomarca molt boscosa -que vol treure’s aviat el prefix-, sembla que han trobat una solució a aquest problema amb la iniciativa Boscos de Pastura, presentada tot just fa un mes. Es tracta de firmar acords entre propietaris de boscos sense animals i ramaders d’altres paratges perquè les seves vaques o ovelles pasturin per aquests boscos sense haver de pagar res i s’alimentin amb producte natural. A canvi, aquest bestiar s’encarrega de mantenir net el sotabosc, conegut com la silvopastura. És una iniciativa impulsada des de l’Associació de Propietaris Forestals del Lluçanès i el Consorci del Lluçanès. Els Boscos de Pastura han començat amb quatre acords firmats entre ramaders i propietaris que sumen unes 200 hectàrees, però ja estan treballant perquè cada cop se n’hi afegeixin moltes més. Aquesta associació de propietaris, creada el 2008, agrupa 25 finques i 2.000 hectàrees, que només representen un 10% de tota la superfície boscosa del Lluçanès. Ara mateix és una iniciativa petita, però molt representativa de com es poden fer les coses bé per evitar incendis i mantenir el paisatge autòcton cuidat sense gaires costos, només posant d’acord diferents necessitats.

La Carta del Paisatge del Lluçanès

El mateix dia que es van firmar aquests primers acords, el Consorci va iniciar la redacció de la Carta del Paisatge del Lluçanès, un instrument de concentració d’acords entre els agents públics i privats del territori per promoure estratègies de millora del paisatge. Des del 10 de febrer s’estan celebrant tallers participatius en els diferents municipis per elaborar aquesta Carta del Paisatge, que inclou un calendari per assolir-ne els objectius. Està previst que dissabte que ve es faci un acte públic de signatura de la Carta, que no és només una declaració d’intencions, sinó un compromís real.