Mas i Junqueras presumeixen d’unitat davant un Estat “dèbil”

BarcelonaNo és habitual que un polític d’Esquerra Republicana i un de l’antiga Convergència rebin un reconeixement públic plegats. Ahir, al mig del pati d’armes del castell de Montjuïc, Oriol Junqueras i Artur Mas van rebre una medalla per la seva feina a favor de la independència de Catalunya. La foto d’unitat de dos dels actors principals del procés sobiranista l’han hagut de suar de valent els organitzadors de l’acte, l’Associació Patriòtica Catalunya 1640. Des del 2013 que la perseguien, però els habituals equilibris entre les dues formacions, les agendes massa carregades i també els recels mutus entre els dirigents ho havien impedit fins ahir.

El protagonista imprevist de l’acte va ser el ministre d’Afers Exteriors en funcions, José Manuel García-Margallo. Tant Mas com Junqueras van respondre a les paraules de Margallo als passadissos de la seu de l’ONU, a Nova York, quan va referir-se a l’independentisme per pressionar el PSOE per a la investidura: “El moviment secessionista a Catalunya avança a tota màquina”. I afegia, citant Francesc Cambó: “Una secessió a Catalunya només podrà tenir èxit si Espanya té dificultats internes o està immersa en un conflicte exterior. En aquests moments un govern en funcions és, per definició, més dèbil, menys capaç d’afrontar aquesta situació que un govern amb plenes competències”. Mas li va agrair al ministre les seves paraules i, sobretot, el lloc on les havia pronunciades -“Sort que aquest era un problema intern d’Espanya”, va dir- i va afirmar rotundament: “Les debilitats del govern espanyol són les nostres fortaleses, i ho hem d’aprofitar”.

Oriol Junqueras, per la seva banda, també va alegrar-se que, malgrat que el ministre Margallo ha reconegut públicament que dedica bona part del seu temps a boicotejar l’acció exterior de Catalunya, les seves paraules d’ahir a l’ONU ajuden a internacionalitzar el procés: “Gràcies, senyor Margallo, per ajudar-nos a explicar-nos al món”.

La unitat per sobre de tot

Qui va portar Mas i Junqueras fins al pati d’armes del castell de Montjuïc va ser una associació nascuda fa 15 anys i que heretava la feina que va fer el Front Nacional de Catalunya (FNC), nascut el 1940 a París amb l’objectiu d’aglutinar diferents partits polítics a l’exili que defensaven la independència de Catalunya. La tasca del FNC i posteriorment de Catalunya 1640 ha sigut sempre treballar per la untat dels catalanisme. Fins i tot en època del tripartit va convocar trobades i sopars entre sectors d’ERC i CiU per mirar de refer les relacions. Des del 2007 aquesta associació celebra el seu acte central de l’any entregant la medalla Pau Claris per distingir persones o entitats que treballen pel “redreçament nacional del nostre país”, segons van explicar ahir a l’inici de l’acte. Eliseu Climent, les Escoles Bressola, l’escriptor i pedagog Joan Triadú, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i la periodista Mònica Terribas han rebut la medalla. L’última la van donar el 2013 a Carme Forcadell, a l’espera que es produís la conjuntura necessària perquè Mas i Junqueras, aleshores aliats però no socis de govern, la poguessin rebre junts.

Ara tots dos formen part d’una coalició representada ahir per Jordi Turull, president de Junts pel Sí al Parlament, i els diputats Jordi Cuminal, del PDC, i Marc Sanglas i Gerard Gómez, d’ERC. En el moment de rebre la medalla Pau Claris, Artur Mas va recordar la figura del que va ser president de la Generalitat de Catalunya a l’inici de la Guerra dels Segadors, i que va morir prematurament el 1641: “Ell exercia un lideratge que es va trobar a faltar quan va morir. No menystinguem els lideratges en els moments clau de la nostra història”. Mas no va deixar clar, però, si es referia al seu lideratge, assumit per Carles Puigdemont després del veto de la CUP a la seva presidència.