Publicitat
Publicitat

Nancy Otero - Miquel Carreras: “Els mals alumnes a classe s’han convertit en bons dins el Fablab”

El Liceu Politècnic de Rubí és l’única escola a l’Estat que aplica un sistema innovador d’ensenyament anomenat Fablab@schools, importat de la Universitat de Stanford. Fa poc la Nancy Otero, la mà dreta de l’impulsor del sistema, Paulo Blikstein, va visitar l’escola per parlar amb el Miquel Carreras, el professor que la va convèncer.

On neixen les Fablab Schools?

Nancy Otero : Els Fablab van néixer al MIT (Massachusetts Institute of Technology) com un centre per democratitzar les invencions. Després que aquests centres s’escampessin per tot el món -ara n’hi ha més de 300 i a Barcelona n’hi ha uns quants-, el professor Paulo Blikstein, de la Universitat de Stanford, va pensar que aquest mètode que funciona per als professionals que volen fer prototips de les seves idees es podria importar a les escoles. Ell vol crear a tot arreu un espai com aquest del Liceu de Rubí, on els estudiants vénen, tenen idees i les transformen en un prototip, i cosa més important, ho fan en equip.

Quan comença?

N.O. : Fa 7 anys, però no és fàcil implantar-ho a les escoles. No és només que una escola dediqui un espai a un laboratori, sinó que és un canvi del concepte d’educació. Cal fer entendre primer als professors que cal que integrin la tecnologia i s’integrin entre ells. Han de fer classes amb preguntes obertes en què el professor no sempre sap la resposta. Ha de ser capaç de deixar que els nois i noies creïn i alhora guiar-los.

I per què heu escollit aquesta escola de Rubí?

N.O. : Quan vam conèixer el Miquel, vam veure que el Liceu és una escola perfecta per implantar aquest mètode, encara que no tingués gaires recursos. Però el més important és que aquesta escola fa un servei a una població com Rubí, que ho necessita. Per a nosaltres és molt important saber quin efecte sobre la població genera una Fablab@school. La meva feina aquí, a part d’ajudar a posar-la en marxa, és mesurar quin és l’efecte sobre els estudiants. Aquí vam començar a fer servir el Fablab al segon trimestre i, comparant les notes del primer trimestre amb les del segon, i amb la mitjana de l’any passat, tots els alumnes que han passat per aquí han millorat les qualificacions, i això és molt interessant.

Aquí hi ha la tendència a dirigir els alumnes que tenen habilitats manuals cap a la FP i aquells a qui els van millor els estudis cap a la universitat.

Miquel Carreras : Hi ha alumnes que no arriben a entendre les classes perquè el que els diu el mestre és massa teòric o abstracte i supera la seva capacitat. Per això, el fet que aquest coneixement abstracte es faci real, que es pugui tocar, fa que aquells alumnes que estan desconnectats de l’escola hi tornin a connectar. Ens ha passat que els que eren considerats mals alumnes a classe dins els Fablab s’han convertit en bons.

Aquest any, a Rubí, com heu treballat el Fablab?

N.O. : Hem fet un projecte que es diu Barcino en què la tecnologia i les matemàtiques s’han treballat amb un context històric. Per exemple, la proporció àuria -sèrie de Fibonacci-: molta de l’arquitectura i l’art de l’època romana seguia aquestes proporcions, que no deixen de ser una seqüència matemàtica que requereix fer servir una regla de tres per aplicar-la en cada construcció. Doncs, com que la regla de tres forma part del currículum escolar, el que fem és que l’aprenguin creant un temple romà i s’adonin que necessiten la regla de tres per solucionar els problemes que se’ls van plantejant a mesura que avancen.

No deu ser fàcil per a un professor admetre que no ho sap tot.

N.O. : No ho és, i aquesta és una les meravelles d’aquest laboratori, que hi hagi professors amb prou humilitat per entrar en una aventura al costat de l’alumne. I la relació entre mestre i estudiant s’estreny: no tan sols li ensenya dades, sinó que li ensenya la passió per explorar, com solucionar els problemes.

¿Com portes el Fablab a Rubí i com convences la Nancy?

M.C. : L’any passat vaig crear una extraescolar de robòtica a l’escola i vaig veure que hi havia alumnes que, ensenyant-los poca cosa, feien coses molt creatives. Llavors parlava amb els professors i els deia: aquest alumne deu ser dels més bons de classe, perquè m’ha fet un circuit elèctric amb la meitat de cable que els altres. I em deien que no, que al contrari. Em vaig quedar molt sorprès i em va sorgir la inquietud de fer alguna cosa per recuperar aquests alumnes i que tinguin un futur. Llavors vaig conèixer els Fablab, i vaig anar estirant el fil fins que vaig contactar amb la Nancy.